16 d'Abril de 2009

Llibertat lingüística ... de qui?

A "Frases" d'e-noticies n'hi ha una d'interessant:

http://informacio.e-noticies.cat/frases/tots-els-musicals-es-fan-en-espanyol-quan-pocs-anys-enrere-shavien-fet-en-catala-27560.html

"Tots els musicals es fan en espanyol, quan pocs anys enrere s'havien fet en català", de Joel Joan.

Més interessant inclús són les respostes:

Per exemple, Montse de Reus diu:

"Lo que no vende entradas no es rentable. Si hacen la obra en castellano, por algo será. Oferta y demanda. Pero mucha gente se ha llegado a creer la teoria nacionalista K en Catal. la lengua "propia" es el catalán. Pues sera k no es l de todos ls catala"

En Swan de Girona diu:

"Es fan en castellà perquè així els poden portar a Espanya sense haver de fer dues versions. I perquè, si són en castellà, els catalans els anem a veure igualment. En canvi si són en català, els espanyols que viuen a Catalunya no hi van."

En Swan dóna l'argument clau de la discussió: "si són en castellà, els catalans els anem a veure igualment. En canvi si són en català, els espanyols que viuen a Catalunya no hi van". Notem que l'argument de la Montse (i el primer argument d'en Swan, "Es fan en castellà perquè així els poden portar a Espanya sense haver de fer dues versions") tot i podent tenir part de veritat, no són certs.

Per exemple, si comparem l'ús social del català i el castellà (diguem 50%-50%, com a una primera aproximació que no hauria de ser gaire lluny de la realitat) a Catalunya, i el comparem amb l'ús de totes dues llengües a televisió, premsa, cinemes, ... veiem que hi ha una desproporció enorme, positiva cap el castellà i negativa cap el català.

Per què això és així? Per una banda, tenim les prohibicions que va tenir la llengua catalana durant segles, que implica costums, inclús en una llengua que no és la teva (exemple, el cinema, on catalanoparlants prefereixen una pel·lícula doblada al castellà més que no pas al català; això només pot explicar-se pel costum, un costum originat per la prohibició d'ús del català i la imposició d'ús del castellà).

Però amb tot i amb això ... ostres, és que en som molts, de parlants en català! si som el 50%, considerant una població catalana aproximada de 7.5 milions, estem clarament per sobre d'els 3 milions. I això sense comptar la població altres zones de parla catalana.

Per què doncs? La explicació, com he dit abans, és la segona d'en Swan: "si són en castellà, els catalans els anem a veure igualment. En canvi si són en català, els espanyols que viuen a Catalunya no hi van".

És a dir, és un efecte d'oferta, més que no pas de demanda, i de la seva "elasticitat": els creadors de teatre saben que si fan l'obra en català, els castellanoparlants l'abandonaran massivament, ja que són fortament monolíngües, i simplement ignoren qualsevol cosa feta en català. En canvi, els catalanoparlants són bilingües, i no els fa res anar a veure una obra en una llengua diferent a la seva pròpia, és a dit, són flexibles i adaptables.

Aquesta és la explicació per la qual gairebé no existeix teatre en català (amb excepcions): no perquè el mercat sigui petit (moltes llengües europees són petites, però tenen un mercat) sinó perquè les dues llengües que tenim, en "competició", tenen parlants que es comporten diferent: els catalanoparlants són flexibles respecte la diferència, els castellanoparlants exclouen la diferència.

Aquí veiem, doncs, un tema recorrent en aquest blog: les externalitats. Un mercat lliure dóna la millor solució social "generalment", però cal que es compleixin una sèries d'hipòtesis. Una d'elles és que no existeixin externalitats (per exemple, que un pacte entre dos individus en el mercat no afecti a tercers; un exemple és un venedor de tomàquets i un comprador: aquesta transacció no afecta a altres).

Però aquí tenim clarament una externalitat: el fet que dos catalans parlin entre ells en castellà, i rebutgin "consumir" cultura o llengua en català (i de manera intensa i inflexible, com hem vist) afecta a tercers: els catalanoparlants. Per què? Perquè amb menys gent que parli la seva llengua, menys utilitat té aquesta llengua.

En resum: el poc consum de teatre (i altres manifestacions lingüístiques i culturals) en català no és degut a falta de demanda, sinó a una fallada de mercat (externalitat) produïda per la inflexibilitat que tenen en l'ús del català els castellanoparlants a Catalunya (els catalanoparlants són bilingües, els castellanoparlants molt sovint són monolingües, i inclús parlant català, consumeixen molt poc "productes" en català).

---------------------------------------------------------------------------------

Si vols comentar quelcom sobre aquest article, pots fer-ho també a http://www.e-democracia.net/.