30 d'Abril de 2009

Liberalisme: em sento optimista

Aquests últims mesos han estat difícils per als que donem suport al liberalisme, tant en la seva vessant econòmica com en la de llibertats individuals.

Els polítics no paren de dir-nos que la culpa de la crisi financera és del liberalisme econòmic (i no pas de les regulacions preexistents) i que no hi ha cap altra solució que retallar el liberalisme, tot i regulant-lo.

Pels amants del liberalisme, tot això ens sona com una excusa dolenta per a que els polítics puguin manegar encara més tota mena d'assumptes socials i econòmics, beneficiant-se mentrestant de manera personal i amagada.

Però avui [8 d'abril de 2009], en una e-conversa al fòrum e-democracia.net he arribat a una conclusió força més positiva. Primer un company del fòrum deia:

Aquesta distincio entre dretes i esquerres existeix des de la Revolucio Francesa. A la Assemblea els que volien canviar el sistema seien a l-esquerra, i els que mes o menys clarament aspiraven a restaurar l'Ancien Regime, seien a la dreta. Com aquest "invent" de dretes i esquerres ha tingut un començament, és d'esperar que també tingui un final, i em sembla que aquest final ha arribat.

Mirem als dretans i esquerrans professionals, es a dir als politics, tant de Catalunya com d'Espanya. Hi ha alguna diferència entre la seva forma de vida? El lider del partit catala progre per excel·lencia te casa a Port de la Selva i xalet a la muntanya per anar a esquiar, com el burgès mes aferrissat. L'actual president de Catalunya, que dirigeix, encara que sigui per delegacio, un partit que tambe passa per esquerranista, duu les filles a un col·legi estranger, i viu a un xalet de primera. No estic molt al corrent del que passa a Madrid pero no m'estranyaria que les coses anessin mes o menys igual.

Hi ha al menys canvis en el que prediquen? Doncs no els veig per enlloc. L'esclat de la bombolla era un bon moment per clamar contra el sistema capitalista liberal, pero cap esquerranista, apart dels mes "estripats" i sense representacio parlamentaria, s'ha oposat a que es regalin calers als bancs per endegar les seves malifetes. Fa pocs anys encara les preteses esquerres eren mes agosarades en la defensa dels drets dels homos i les lesbis, per posar un exemple. Pero ara fins i tot el PP te una seccio d'homosexuals a la seva organitzacio.

Les diferencies entre dreta i esquerra avui no van mes enlla de les pures aparences, sovint del pur teatre: els de ICV vesteixen "casual" i els de CiU mes formalet. Els uns son contraris per principi a tot el que facin els USA, pero no per aixo deixen de voler anar a Nova York a passar el cap de setmana ni de dur un iPod a la butxaca.

On son les diferencies entre dreta i esquerra?

El que si que hi ha es gent que remena calers i gens que no en te gaires i en vol tenir. Pero cap dels dos grups questiona res del model actual de vida, o com a molt en questionen només aspectes molt marginals. Per això tant de soroll amb les dretes i les esquerres?

I jo li responia:

Estic d'acord amb el que dius. Però et faria un petit "gir mental": crec que en el fons, les teves afirmacions diuen que el liberalisme (2-dimensional, tant de llibertats individuals com econòmiques) està guanyant:

dónes exemples de polítics d'"esquerres" que porten un nivell de vida anàleg al que porten els de "dretes", és a dir, han estat "convertits" al liberalisme econòmic (no d'aparença, però sí en el fons). Però em sembla a mi que no hi ha polítics de "dretes" que facin el canvi invers de ser no-liberals en l'apartat econòmic i viure com a pobres.

De la mateixa manera, dius que el PP, típic partit anti-llibertats individuals, té una secció per a homosexuals. En canvi, els partits d'"esquerres" no fan el camí invers de ser no-liberals en l'apartat de les llibertats individuals. És a dir, tot i que el PP sigui en aparença anti-llibertats individuals, gradualment va tendint cap a un liberalisme de llibertats individuals.

En resum: que tot i encara els polítics d'"esquerres" visquin d'aparences anti-liberal-econòmiques (la caçadora de pana d'en Felipe González, per exemple, o els exemples que tu dónes), i que els polítics de "dretes" visquin d'aparences anti-liberal-individuals (no cal donar gaire més exemples), en el fons la tendència és que aquestes aparences vagin perdent el seu contingut, i el liberalisme vagi guanyant camí, tot i no ser obvi per les aparences.

I per altra banda, quan un grup té el liberalisme cop a bandera pròpia (llibertats individuals l'esquerra, llibertat econòmica la dreta), això sí que no s'abandona pas.

Els que creiem en el liberalisme ens hem de posar contents per tot això, tot i que els futurs anys seran difícils per a les llibertats.

Tindré raó en ésser optimista, o és que simplement sóc un beneit?

--------------------------------------------------

Si vols comentar quelcom sobre aquest article, pots fer-ho també a http://www.e-democracia.net/.