11 de Desembre de 2009

La pregunta de Ramon Tremosa

En Ramon Tremosa, eurodiputat per CiU, va fer una pregunta dilluns passat a Monsieur Trichet, el President del Banc Central Europeu, en la seva compareixença oficial davant el Parlament Europeu. Pel seu interès, la tradueixo aquí:

Senyor Trichet, hi ha països a la zona euro que estan començant a recuperar-se i alguns altres, com Espanya, en els quals l'absència de reformes els condemna a romandre en recessió durant els pròxims mesos.

A França, per exemple, els préstecs a les llars i l'adquisició d'habitatge estan creixent, mentre que a Espanya els préstecs a les llars continua disminuint, i el mercat de l'habitatge continua sent pla i sense vida. Per tant,

1 .- Està preocupat per aquesta aparent diferenciació dins de la zona euro?
2 .- En la seva opinió, quines conseqüències pràctiques pot tenir aquesta divergència per a la gestió de la política monetària al BCE?
En virtut de l'escenari de "divergència europea", podria succeir que les hipòtesis corresponents a l'"Àrea Òptima de Divisa" no serien vàlides, i que una política monetària "promig" podria començar a ser perjudicial.
Per exemple, si alguns països europeus (com Alemanya o França) comencen a tenir taxes d'inflació positiva, mentre que altres (com Espanya, Grècia, Portugal i Espanya) segueixen en deflació, l'aplicació d'una política monetària "promig" podria ser perjudicial, especialment si la política monetària, a causa de l'elevat pes de les economies francesa i alemanya, porta a la política monetària "promig" en terreny restrictiu. Això donaria lloc a noves rondes de deflació en els països deflacionaris.
3 .- Té el BCE un pla per fer front específicament aquest tema? O continuarà el BCE amb una política monetària "promig" com fins ara?  

La resposta de Monsieur Trichet va ser tan clara com la pregunta:

No hi ha un euro per a Espanya, i un altre per als altres països. Hi ha un sol euro, una taxa d'interès, i un tipus de canvi.

Només faré un comentari al respecte: hem de comptar amb nosaltres mateixos, i només amb nosaltres mateixos, per a sortir d'aquesta crisi. Ho podem aconseguir si portem a terme reformes estructurals adequades. La reforma estructural clau és el mercat laboral.