22 d'Octubre de 2008

La llei europea odia els veritables ciutadans europeus

Un amic m'ha trucat i m'ha explicat la seva situació: treballa en el camp de les finances a Londres, i veu perillar la seva feina. Viu en un apartament molt car, típic de Londres (gairebé 5.000 euros al mes) i degut que la llei britànica diu que si tens més de 20.000 lliures en actius, no reps atur, veu que no podrà mantenir la seva vivenda londinenca i haurà de tornar al seu país, Bèlgica.

Però aquí ve el problema: a Bèlgica ja li han dit que no li pagaran ni atur ni sanitat ni res. Quedarà homeless. I per què? Ell no ha treballat mai a Bèlgica. Va estudiar al Regne Unit, va anar a treballar a París, després a Alemanya, i ara a Londres. És l'europeu ideal, viatjant per tota Europa, contribuint a millorar les societats on vivia, oferint les seves capacitats per a crear valor, i mantenir el sistema social amb els impostos que pagava. I ha estat pagant grans quantitats de diners en impostos.

Però sembla que tot això no li val. Allò que ha contribuït en un país, sembla que es perd quan es canvia de país. Bé, tot no: per exemple, a Alemanya li queda una pensió. Però l'atur sí que el perd.

En canvi, un immigrant que fa un parell d'anys que treballa a Bèlgica, i que ni tan sols sap la llengua del lloc, rep grans quantitats de diners en subvencions.

I el meu amic, que té problemes seriosos de salut per una enfermetat crònica que pateix, no rebrà atenció mèdica pública.

Europa vol que ens movem, que anem a treballar a altres països. Que paguem impostos on treballem. Però després, quan realment necessitem per una crisi aquest sistema, ens dóna pel cul.