10 d'Octubre de 2008

La fi de la 'limited liability'?

Des de sempre s'ha considerat la 'limited liability' (el fet que un inversor que posseeix una empresa pot gaudir dels guanys però si existeixen pèrdues, els creditors no poden executar els seus béns que no pertanyin a la empresa) un gran avantatge del sistema capitalista: indueix als inversors a prendre riscs, i això és bo, perquè en general, l'ésser humà és poruc, no és pas risc neutral, sinó que només és emprenedor quan els riscos són molt petits i els beneficis, grans i assegurats.

Es deia que per a millorar la economia calia que la gent fos més emprenedora.

Però potser estem arribant al límit d'aquella frase: hi pot haver massa d'una cosa bona. En aquest cas, és possible que el sistema hagi estat massa esbiaixat cap a la presa de riscos. En particular, crec que el fet que la compensació variable (bonus) sigui pagada anualment i, molt generalment, no depengui en absolut d'una trajectòria consistent a llarg plaç, ha fet que la gran majoria de decisionmakers privats hagin pres la decisió més fàcil: pujar-se al carro com tothom, i fins que peti.

Aquest és el gran problema: que el sistema sí que ha afavorit un model de presa de risc, però una presa de risc "fàcil", on només calia pujar-se al carro, endeutar-se, i fer el mateix que sempre.

Se suposa que el sistema de la 'limited liability' el que hauria de fer és encoratjar noves idees, noves maneres de fer i de produir. Però quan et pots endeutar, i multiplicar uns rendiments raonables per 10 (per exemple), per què esforçar-se a millorar i a innovar?

No crec que la idea de la 'limited liability' estigui malament. Simplement, que s'ha de canviar una mica per a que tot torni a ser igual. Per exemple, clarament les retribucions variables han de canviar de fórmula. No pot ser que depenguin només de la contribució anual. Han de dependre, com a mínim, en valor relatiu amb la competència. No val donar una gran compensació variable simplement perquè la economia ha anat bé (i potser la empresa ha donat rendiments per sota de la mitjana de la competència, però quan la marea puja, tots els vaixells pugen). També cal fer que hi hagi una dependència temporal. Per exemple, que els primers anys la retribució d'un CEO sigui baixa, i que només si es manté durant diversos anys, i el rendiment de la empresa es manté constant durant més d'un business cycle, comenci a tenir una bona retribució.

També cal reduir l'apalancament màxim. Els bons rendiments han de provenir de l'enginy en fer coses noves, no pas en simplement demanar un préstec i inflar uns rendiments normalets.