14 de Març de 2009

Guanyar 10% sense fer res

Durant aquests últims mesos, s'ha estat parlant molt de les ajudes dels governs occidentals al sector bancari: que si compra d'actius tòxics a les fulles de balanç del banc (a càrrec d'impostos), que si compra d'accions dels bancs per a recapitalitzar-los i enfortir les seves reserves, ...

Hi ha arguments que critiquen aquestes mesures, ja que representen un moral hazard: si les coses haguessin anat bé, els beneficis se'ls quedarien "ells"; com que hi ha hagut pèrdues, les pèrdues ens les quedem "nosaltres". Recompensem la presa de risc inconscient. I és clar, els risk takers ho saben, i òbviament ho tornaran a fer a la propera de canvi.

Però hi ha altres mesures que impliquen un moral hazard, pres no pas pel mercat sinó per agents humans, que té els mateixos incentius perversos, però que no estan essent criticats. Aquestes mesures són dues, fortament relacionades, ja que depenen clarament de tipus a curt molt baixos, fixats no pel mercat, sinó pel monopoli que control·la aquest mercat, els Bancs Centrals:

1. El tipus a curt que fixa l'ECB és a l'1.5%. L'euribor a 3 mesos, per sota del 2%. En canvi, els crèdits al consum estan a l'11% o inclús més. En conseqüència, un banc que pren diners de l'ECB i simplement els dóna en préstec al consum està guanyant un 10% aproximadament. És clar que pren el risc de crèdit, que és elevat, però és un 10% per "no fer res". I les barreres d'entrada són altíssimes: jo no puc muntar un banc i demanar diners a l'ECB a l'1.5%.

2. El tipus a curt que fixa l'ECB és a l'1.5%, però els tipus a llarg són més elevats. El bonus del tresor alemany a 10 anys és al 3% aproximadament. Un banc pot guanyar diners amb poc risc prenent diners de l'ECB a l'1.5% i prestant-los a un tipus a llarg que serà més alt que l'1.5%

En resum: agents humans estan "regalant" diners als bancs, no només comprant actius tòxics (és a dir, traslladant el risc dels bancs a tots nosaltres ... amb quina contrapartida?) i recapitalitzant els bancs (per què no em recapitalitzen a mi també?), sinó amb mesures que provocaran inflació, i que, per tant, signifiquen el mateix: donar diners als bancs i que ho acabem pagant tot "nosaltres".

I el millor de tot, és que fins ara, no he vist cap polític que demani contrapartides (en mesures a futur per a que els bancs no es tornin a veure descapitalitzats en crisis futures) en absolut. Se'ls dóna el que se'ls dóna sense condicions. Potser tot té a veure amb què els reguladors no han estat enviats a judici per no haver sabut regular el que era la seva tasca, i tots callen aviam si tot això passa sense que ens n'adonem ...