e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

13 de Maig de 2009

Grans centres comercials

Els governs que prefereixen una economia dirigida acostumen a estar en contra dels grans centres comercials. Argumenten que els grans centres comercials (propietats del "gran capital", el mal personificat) danyen el petit comerç.

Els partidaris de la llibertat de comerç diuen que tal vegada és cert, però que es beneficia el consumidor amb preus més barats i més oferta, amb la qual cosa, en cost-benefici, els gran centres comercials són positius. El petit comerç quedaria al centre de les grans ciutats, donant un servei de proximitat i de qualitat per a qui volgués o necessités aquest servei.

Però jo no crec que calgui ser tan pessimista: en general, tothom vol un servei proper i amb productes de qualitat. Quasi ningú prefereix un gran centre comercial a anar a la tenda de la tieta Paquita en termes de qualitat. Si la gent va als centres comercials, és pel preu i per la facilitat de trobar-ho tot en un mateix edifici.

I els mercats tradicionals? Els mercats tradicionals acostumaven a ocupar aquest lloc privilegiat, però una gestió incorrecta ha fet que perdessin molts clients, especialment aquells que van a comprar al vespre: els mercats acostumen a obrir pel matí. Això potser era pràctic quan les dones no treballaven a fora de casa i anaven a comprar pels matins. Però avui dia, la gent jove treballa, i no poden anar a comprar al mercat, tot i que possiblement ho voldrien.

El problema és que la tieta Paquita no pot estar treballant matí, tarda i nit.

Una possible solució seria professionalitzar els negocis i fer que estessin oberts el mateix número d'hores que els grans centres comercials. Obrir de 8:00 a 22:00 representaria 14 hores de treball. Una persona sola no ho pot fer, però dues, treballant 7 hores cadascuna, ho podrien fer perfectament. Aquí el problema són els costos laborals: costa massa tenir un treballador a jornada completa. Per tant, un govern que baixés els impostos sobre els treballadors tindria un paper positiu pel petit comerç.

L'altre gran punt seria aconseguir que al mercat hi hagués de tot. No només fruita, peix i carn, sinó tot allò que hi ha a les grans superfícies. Això no seria gaire complicat. I el que seria més important: no haver de fer cua a cada tenda. Potser sí a la peixeteria o a la carnisseria: a tots ens agrada que ens atengui una professional que ens demana com volem que ens ho preparin. Però potser hi ha cues que es podrien estalviar. Per exemple, si volem comprar paper de vàter, podria estar en piles i nosaltres podríem agafar-ho i posar-ho en un carret (que haurien d'haver-n'hi! i poder anar fàcilment a l'aparcament!). Caldria que hi hagués un identificador que ens cobrés just sortir per la porta del mercat, sense fer cua.

Aquest model de mercat permetria comprar a l'engròs, i competir amb els grans centres comercials.

Resumint: el model seria el del gran centre comercial (han estat exitosos, i per tant és un bon model) però descentralitzant-lo: en comptes que tot el mercat sigui d'un únic amo, cada tenda és gestionada individualment; en comptes de les infrastructures siguin del mateix amo (carrets, ...), s'externalitzen (és a dir, els carrets no pertanyen a les paradetes, sinó que aquestes paguen a una empresa que es dedica a això mateix per a la seva gestió); les compres a l'engròs, en comptes de pertànyer a la mateixa empresa, s'externalitzen (és a dir, les paradetes no compren els productes, sinó que aquestes paguen a una empresa que es dedica a comprar a l'engròs i a obtenir els millors preus).

Però per a que aquest model funcionés caldria una gran coordinació (en realitat, portar-ho com una empresa). Qui ho farà? La e-democracia podria ser-ne la solució.

En el fons, totes aquestes mesures representarien professionalitzar els mercats tradicionals, tot i copiant la gestió de les grans superfícies comercials. Però amb l'avantatge d'un tracte directe i personal, i amb molts negocis competint entre ells, i no com els grans centres comercials, on tot és d'un mateix amo. La competència és bona, i acabaria donant bons fruits.

---------------------------------------------------------------------------------

Si vols comentar quelcom sobre aquest article, pots fer-ho també a http://www.e-democracia.net/.

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
773
6
Comentaris afegits 
Estrelles llunyanes (Enllà) 16-05-2009 - 12:55
anti-liberal, els teus insults mostren molt més sobre tu i sobre la teva ideologia (anti-quelcom) que no pas sobre el liberalisme en si. Dona't compte que la meva ideologia fa que jo permeti mostrar els insults que em fas, cosa que tu segur que no faries.
anti-liberal (Cat lliure) 16-05-2009 - 11:23
Els neoliberals que defenseu la llibertat absoluta d'horaris comercials sou repugnants. Els Hayek i demés em feu fàstic, defenseu un model de capitalisme salvatge "a la americana". Senzillament, sou repugnants.
Estrelles llunyanes (Enllà) 13-05-2009 - 23:04
M'agrada molt més el model Mercadona que el de Carrefour.
Hayek (Barcelona) 13-05-2009 - 23:01
Cert. és una bona reflexió. Els mercats poden copiar o implantar els processos que tant a Carrefour o a Mercadona els han donat èxit. Però suposo que la resistència al canvi també els afecta.
Estrelles llunyanes (Enllà) 13-05-2009 - 21:01
Totalment cert: la feina ben feta no té fronteres. Però els mercats tradicionals són un bon model, només que s'ha de portar de manera moderna i eficient, en comptes d'amb patrons del segle XIX.
TORNAR