|
02 de Novembre de 2009
El premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz ha suggerit en els últims dies que s'usi el concepte de Felicitat Nacional Bruta en comptes del PIB per a mesurar com de bé està anant la economia.
El problema amb aquest nou concepte és que és difícil de mesurar i de definir. Com mesurem la felicitat de les persones?
Però d'altra banda, el concepte té sentit, ja que el fet que els governs tinguin com a objectiu la millora del PIB té conseqüències socials clares, no necessàriament bones. Per exemple, com ja he comentat en un altre post, el PIB es pot descomposar en treball (quantes hores de feina hi posem com a país), capital (quantes "eines" posem per a fer la feina) i productivitat (com d'eficients som en unir treball i capital per a generar béns i serveis).
Una conseqüència òbvia d'intentar millorar el PIB és que els governs intentaran que la gent treballi més: encoratjar que més i més dones treballin fora de casa, i que tothom faci més hores de les que feia abans. Però això no és necessàriament òptim a nivell social: tothom vol passar temps a casa amb els fills i la família.
Per tant, tot i que els governs voldran que la gent treballi molt, i això sembla que faci que el país vagi bé (alt PIB), la gent potser és menys feliç perquè treballa més i té menys temps de lleure.
I crec que cada cop més, la gent valora més el temps de lleure, especialment veient que un salari més alt, brut, resulta en pujades netes molt petites degut als impostos que tenim. Però el lleure (de moment) no té impostos.
Una predicció que faig és que les pujades d'impostos faran que la gent tingui menys incentius per a treballar (com a mínim, de forma legal) i per tant, el PIB potencial se'n ressenteixi. Recordo que la contribució de treball acostuma a ser la que aporta més, en positiu, al PIB potencial espanyol.
Nota: perdoneu tots aquells que heu publicat comentaris a l'anterior fil "M'exilio, per sempre més" en els últims dies i no els veieu publicats. Em sembla que el programa d'edició no permet mostrar comentaris publicats un mes més enllà del dia inicial de publicació del fil. No puc canviar-ho per la meva banda. En conseqüència, aquests comentaris no s'han publicat no pas per censura meva, sinó per problemes tècnics insolubles.
|
|
749 |
9 |
| Estrelles llunyanes (Enllà) | 03-11-2009 - 17:57 |
| Ferran, et dono la raó que llargues jornades laborals és la realitat avui dia, però ho podem canviar a jornades més curtes però més PRODUCTIVES. Aquesta és la clau, i allò que hem de buscar. | |
| FERRAN (BARCELONA) | 03-11-2009 - 16:59 |
| plorar. Pensant en això recordo un interessant article d'en Xavier Roig en aquest miteix mitjà; va dir que en una obra de construcció, només era construït a Cat. allò que duia totxo; tota la resta de components elèctrics, fibra de vidre, etc... fora! | |
| FERRAN (BARCELONA) | 03-11-2009 - 16:59 |
| No cal afegir res més. | |
| FERRAN (BARCELONA) | 03-11-2009 - 16:57 |
| I, compte, perquè, pel que llegeixo, els propers anys anirem a pitjor encara. Coses d'un sistema productiu de baix valor afegit. Els polítics no en són del tot culpables, però si responsables de no haver l'esforç en canviar això. I ara, això si, tots a | |
| FERRAN (BARCELONA) | 03-11-2009 - 16:55 |
| però no pas per a nosaltres. Aqui, per mantenir un nivell de vida digne, forçosament s'han de treballar jornades llarges, doncs el preu/hora de feina és força baix. Mira el percentatge de treball a temps parcial, ridícul en comparació a Europa. | |
![]() |
|
| Nom: | |
| Jordi Molins Coronado | |
| Lloc: | |
| Veure el meu perfil | |
Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Estrelles llunyanes - Felicitat Nacional Bruta