|
01 de Desembre de 2009
Avui vull mostrar com els governs intervencionistes poden arribar, mitjançant les seves mesures, a situacions terribles i inesperades. Observem el següent gràfic:

Aquesta gràfica és pels Estats Units, però crec que a casa nostra seria força semblant (seria un estudi molt interessant a fer, per si a algú li interessa). La gràfica mostra salari brut respecte salari net. Podem veure que just per sobre dels 40.000 dòlars en salari brut, el creixement de salari net és constant. Com a referència, un salari brut de 140.000 dòlars representa uns 100.000 dòlars en net. Tot això és normal i desitjable en un sistema fiscal progressiu.
La part interessant és la que va de salaris bruts de 0 a 40.000 dòlars. Primer es pot veure que en la zona més baixa, de 0 a quasi bé 20.000 dòlars, hi ha un creixement del salari net a mesura que el salari brut puja. Però notem que d'aproximadament els 20.000 dòlars fins els 40.000 (que és la zona "normal" de salaris per a famílies pobres als Estats Units), una pujada de salari brut no implica una pujada del salari net. Inclús es pot veure que hi ha una lleugera baixada.
L'argument que algú ens podria donar és que als Estats Units calen uns 40.000 dòlars l'any per a viure amb dignitat, i que si una persona cobra menys que aquesta quantitat, cal que el govern hi posi la resta.
Quines conseqüències té això, però?
Una absoluta manca d'interès per a millorar per part dels pobres: si cobres diguem 20.000 dòlars, quin incentiu tens per a fer millor la teva feina, quan si et pugen el sou a diguem 25.000 dòlars, acabaràs tenint en net igual o inclús menys?
Cap ni una.
Aquesta gràfica mostra molt clarament que quan un govern, confrontat amb aquella pregunta clàssica: "a un pobre, li donaries un peix o l'ensenyaries a pescar?" respon "donar-li un peix", això pot tenir conseqüències nefastes pels pobres. Podríem dir que donar-li un peix al pobre, d'aquesta manera, fa que tot el que hagués pogut aprendre sobre la pesca abans, ho ha oblidat completament.
Els incentius són claus per a que la gent s'ajudi a si mateixa, i els incentius que es desprenen de la gràfica anterior, són perversos. Cal canviar-los.
|
|
722 |
10 |
| Estrelles llunyanes (Enllà) | 02-12-2009 - 17:34 |
| Bon apunt, Hayek. De fet, recordo que pels voltants de 2002, quan treballava amb models de risc de crèdit, el rating de Botswana (per a la emissió de bonus del govern) era superior a la del Japó. | |
| Hayek (Barcelona) | 02-12-2009 - 17:05 |
| Obviament aquest darrer és un cas extrem. Però pensem en quins païssos sorten de la pobressa i com ho han fet? Xina, India, Brasil, Botswana, que han fet ells per sortir-no. I de segur que podem adaptar (algunes) coses a casa nostre. | |
| Hayek (Barcelona) | 02-12-2009 - 17:03 |
| Considero q si et deixen, si hi han opcions en llibertat e incentius, la gent opta per prosperar. En l'extrem oposat, els governs poden impedir q en sortin de la pobresa i a sobre justificar q com a govern ets l'unic q fa coses bones (Orwell 1984?) | |
| Hayek (Barcelona) | 02-12-2009 - 16:58 |
| I això que Botswana encara té que fer front al VIH/SIDA. Però que un país africà tingui la mateixa paritat de poder adquisitiu que Mèxic o Turquia és d'admirar. Questió d'incentius com diu estrelles, però clar, ho han de permetre els governs. | |
| Hayek (Barcelona) | 02-12-2009 - 16:54 |
| 2 examples d païssos africans, Botswana i Zimbawe. Quin dels dos va decidir establir pràctiques de lliure mercat i qui es va decidir pel socialisme trasnotxat? http://www.cato.org/pub_display.php?pub_id=9399. Botswana li dona la raó a Estrelles | |
![]() |
|
| Nom: | |
| Jordi Molins Coronado | |
| Lloc: | |
| Veure el meu perfil | |
Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Estrelles llunyanes - Els pobres no poden deixar de ser-ho