27 de Setembre de 2008

Els bancs creen diners del no res

Fem un breu repàs de la creació de diners en un món on els bancs donen crèdits: si tu tens 100 euros i els portes al banc, i els deixes en un dipòsit, el banc ha de deixar-ne una part en reserves als "cofres" del Banc Central corresponent (normalment un 2%, és a dir, 2 euros) i la resta, en el nostre cas 98, el banc els pot invertir com vulgui (donant un préstec a qui tenies al darrera de la finestreta del banc, per exemple).

I aquests 98 euros acabaran a un banc una altra volta, que haurà de depositar-ne el 2% en concepte de reserves als "cofres" del Banc Central corresponent, i podrà invertir-ne el 98% dels 98 euros. I això es va repetint fins a la fi, que per a un 2%, seria multiplicar els diners inicials per 50.

En realitat, tot és més complexe. Per exemple, si tens 100 euros, te'n quedaràs uns quants (diguem 10 euros) i només posaràs 90 al dipòsit, no els 100 inicials. I això passarà per a tothom durant les rondes d'ingressos i préstecs als bancs. Però el resultat serà el mateix: pel simple fet que els bancs poden fer préstecs, la quantitat de diners que inicialment era de 100 euros, passa a multiplicar-se per "molt".

Ara ja podem veure quins són els motius pels quals hi pot haver una crisi monetària:

1. Per una banda, si hi ha crisi i les hipoteques i els crèdits en general comencen a fer fallida, els bancs tindran menys interès en fer préstecs, i per tant es quedaran més diners en forma de reserva i, en conseqüència, en donaran menys en préstecs.

2. Per altra banda, si hi ha crisi i la gent té la sensació que els bancs deixen de ser segurs com a lloc on deixar els diners, la gent treurà diners dels dipòsits i se'ls quedarà en forma de moneda.

Com que hem vist que la quantitat total de diners depèn tant de la proporció de diners que els bancs inverteixen (en relació amb els seus dipòsits) com de la proporció de diners que la gent es guarda en forma de moneda (en relació amb el que dipositen al banc), si aquests dos factors disminueixen, la quantitat total de diners disminuirà, ocasionant una crisi.

Això és el que va passar a la Gran Recessió americana.

Avui dia, hi ha proteccions per als dipòsits (només fins a 20.000 euros a Espanya, però), que no hi havia als Estats Units durant la Gran Recessió.

En conseqüència, durant una crisi forta el punt 1. succeirà, però no el 2. Per tant, la massa monetària pot baixar (o créixer menys) però possiblement no tant com per a crear una segona Gran Recessió. Probablement, inclús pot ser bo, ja que la bombolla que ens ha portat a la situació actual ha fet que tant els bancs inverteixin massa, i en actius dolents, com que la gent guardi massa pocs diners en forma de moneda. Un retorn d'ambdós factors a nivells històricament normals pot ser una bona cosa.

Ara bé, les oscil·lacions fins a arribar a aquest estat "positiu" seran considerables.