29 d'Agost de 2008

El poder militar sobre la societat civil (II)

En un altre post parlava sobre el poder militar i les conseqüències que havia tingut la invasió nacionalespanyolista a Catalunya. Aquest poder no és només l'immediat de control·lar-ho tot i imposar les lleis i costums, sinó també l'ús del llenguatge.

Ahir el ministre Solbes, en la seva compareixença al Congrés, fa fer servir els instruments que aquest poder militar li otorgava (se'n diu framing), com a bon nacionalespanyolista que és:

1. La oposició interès general - interès particular: ell mateix s'autoassignava el concepte d'"interès general", i assignava el concepte d'"interès particular" a les autonomies (bé, a Catalunya). La idea que les comunitats autònomes, d'alguna manera, no serveixen a la societat, sinó només a petits grups. I és clar, que ell, membre del govern central, sí representa l'interès general, desinteressat per a tots els espanyols per igual. Aquest discurs ja és una veritat acceptada per la majoria d'espanyols sense discussió, que veuen el govern central com a únic representant de l'interès comú, i les autonomies com un mal menor. I és clar, ningú es planteja que el govern central no és pas nacionalista (nacionalespanyolista) ni que està situat únicament en una ciutat, Madrid, que se'n beneficia monstruosament.

2. La paraula "harmonia" per a trencar la llei: primer va ser en Zapatero que va rebaixar el texte de l'Estatut que havia de ser aprovat pel poble de Catalunya; després, el mateix Zapatero va fer rebaixar als seus criats del PSC el texte que havia aprovat el poble de Catalunya; més tard encara, amenaces sobre la Constitucionalitat del texte, que penja d'un fil al TC; i per acabar-ho d'adobar, quan ja l'Estatut no s'assembla en res al que volia el poble de Catalunya, en Solbes "passa" de la llei (l'Estatut) simplement usant la paraula "harmonia" (l'Estatut trenca l'harmonia, ah, quina bonica frase). I els nostres polítics catalans callen, no se sap si per no ofendre el seu amo, o perquè són simplement tan curts que no se n'adonen de com els fiquen els gols.

Deures: llegir el llibre Don't Think of an Elephant, de George Lakoff. És molt curtet.