28 d'Agost de 2008

El poder militar sobre la societat civil

Un exemple clar del gran poder que ha tingut la invasió armada sobre la societat civil portada a terme pels nacionalespanyolistes, i la seva ulterior ocupació dictatorial, és en el llenguatge. Aquí donaré dos únics exemples:

1. L'ús de la paraula nacionalisme: recordem que la facció franquista durant la guerra civil s'anomenaven "los Nacionales". En aquella època, el nacionalisme no tenia una mala connotació com avui dia. En canvi, a mesura que la paraula nacionalisme ha anat agafant tocs pejoratius, els invasors, amb el seu poder sobre la societat civil, han estat capaços d'"alliberar-se" d'aquesta paraula i ... assignar-los-hi als seus "enemics"! Ara resulta que els nacionalistes som nosaltres, que només volem llibertat, i ells no en són, ells només són patriotes, tot i que ens tenen ocupats militarment i civil.

2. Les seleccions esportives: recordem que la Selecció de futbol catalana va existir molt abans que la espanyola. Això va ser perquè en aquell moment, el futbol no era pas cap eina de poder social. Però en el moment en què el futbol comença a ser important, la selecció de futbol catalana desapareix, i apareix amb monopoli la espanyola.

Amb aquests dos exemples vull mostrar que la realitat que ens envolta és manipulada constanment per aquells que ens van envair i ens dominen pel poder de les armes (i si no, veieu què diu la Constitució espanyola sobre aquest tema). El fet que avui ens anomenem nacionalistes a nosaltres mateixos, i que no tinguem selecció de futbol, no és pas "perquè la història ha estat així", sinó que ha estat per accions premeditades dels nostres invasors per a anorrear-nos socialment i civil.