27 d'Agost de 2008

El món s'equivoca (versió nacionalespanyolista)

Avui ha aparegut una notícia anecdòtica però curiosa i crec, rellevant: el Monopoly de les ciutats inclourà Barcelona, però no pas Madrid.

És clar que si pels nacionalespanyolistes fos, apareixeria Madrid i no Barcelona. Però el món ha triat Barcelona.

Per què? pel mar, per ser una ciutat acollidora, per la Sagrada Família, per Gaudí en general (tot privat, no pas inversió pública), per la calidesa, ...

En canvi, Madrid, al mig d'un semidesert i a 600 km del mar més proper, és la tria dels nacionalespanyolistes: tots els AVEs acabant a Madrid (tots!), un nou megaaeroport previst a Madrid per a acollir els vols intercontinentals espanyols (és a dir, que des de Barcelona s'hagi de volar primer a Madrid), infraestructures monstruoses, ...

Però els turistes insisteixen: ells volen el Mediterrani, i Barcelona. Un AVE que creués tot el Mediterrani, des de Cadis fins a Girona (i més enllà de la frontera, per a enllaçar amb Centreuropa!) passant per Màlaga, Múrcia, Alacant, València, Tarragona, Barcelona. Això seria el que interessaria els turistes, que volen AVEs perquè els deixen al centre de les ciutats. L'AVE Madrid-Barcelona no calia, ja que el Pont Aeri ja funciona prou bé.

Fins que els catalans no ens adonem que Espanya ens ofega, que la tria que han fet els nacionalespanyolistes per Madrid i no Barcelona ens perjudica enormement (i perjudica Espanya en global, en assignar recursos i diners on dóna menys retorns i no assignar-los on els donaria més), no anirem bé. 

 Perquè si l'aeroport intercontinental espanyol és a Madrid i no pas a Barcelona, un turista americà/asiàtic/del Mitjà Orient és molt possible que si vol fer una estada europea no trïi Espanya per haver d'anar a Madrid: per començar, Madrid essent una ciutat bonica, no té res d'espectacular. Només potser els museus, que no poden rivalitzar amb el British Museum de Londres o el Louvre parisenc. I si vol anar a Barcelona, és possible que el perjudici d'haver de canviar d'avió faci que canvïi d'idea.

Londres i París serien fixes a la llista del turista. Però llavors hi ha un paquet de ciutats secundàries molt rellevants: Roma, Berlín, Praga i, és clar, Barcelona. Madrid seria a la tercera línia. Hem de lluitar per a ser a la primera llista, o com a mínim, els primers de la segona. Per a fer-ho, necessitem ser lliures per a decidir si necessitem o no infraestructures vitals.

No pot ser que la tria no la poguem fer o, el que és pitjor, que la tria ja hagi estat feta, i sense cap mena de discussió pública, pel fet de resultar impossible de pensar pels nacionalespanyolistes que Madrid no sigui la triada. El fet que lògicament no ho hagués de ser mai és absolutament irrellevant per a ells.