|
12 de Novembre de 2009
Una pregunta que em fan sovint (i que jo també em faig a mi mateix) és: si tenim més d'un 19% d'atur, si no es venen pisos, si tot està tan malament ... com és que els preus dels pisos/cotxes/vaixells/... no baixen més?
És cert que hi ha hagut baixades, però un s'esperaria que amb una taxa d'atur tan alta, hi hagués major poder negociador dels (possibles) compradors, i menys dels venedors, portant a una ràpida baixada de preus.
Per a entendre què està passant, permeteu-me que faci una anàlisi de la situació econòmica actual a Espanya (que, desgraciadament o no, és el nostre marc econòmic):
Quan la crisi va començar, el Banc Central Europeu (ECB) va baixar el tipus rector agressivament fins l'1% actual. A més, han canviat les operacions de finançament usuals, deixant que siguin "a barra lliure" (sense límits de quantitats demanades) i al tipus rector de l'1%, no com abans, on el tipus podia ser força més alt que l'oficial, depenent de la demanda de diners. Hi ha hagut també subhastes a llarg plaç que no existien amb anterioritat, essent les més famoses i exitoses les d'un any, i també hi ha hagut les operacions de compra directa de covered bonds (les cèdules hipotecàries, que se'n diuen aquí).
Aquesta baixada de tipus, a part de notar-se molt a Espanya pel fet que la gran majoria d'hipoteques són referenciades a un tipus variable (l'Euribor), va tenir l'efecte de donar liquidesa als bancs i caixes espanyols: acudien amb bonus que no podien vendre a mercat a les subhastes de l'ECB, i l'ECB els donava (i els dóna) liquidesa.
Per exemple, en les últimes operacions, el sistema bancari espanyol ha ocupat un 15% de la liquidesa, quan el seu pes al sistema bancari europeu és d'un 8%.
La següent pregunta és: on han anat tots aquests diners? Perquè és clar que els bancs i caixes no estan donant crèdit ni a les famílies ni a les empreses, ans al contrari (les últimes xifres mostren una reducció del crèdit OSR, la millor mesura de crèdit al sistema privat no bancari, de més d'un 1% des del pic màxim). On estant anant els diners, doncs?
La resposta és interessant: a comprar bonus del govern espanyol. Aquesta és una mesura molt keynesiana: quan el sistema privat no gasta ni inverteix, el govern "ha" de substituir el sistema privat i gastar en comptes d'aquest. Això és consistent amb el fet que el swap spread (la diferència de tipus entre el bonus del govern espanyol i el bonus de referència europeu, el bonus del govern alemany) s'ha estat contraent massivament en els últims temps. Parcialment, clar, és degut a la millora global d'expectatives. Però part també és degut a la compra massiva de bonus del govern espanyol per part d'institucions financeres espanyoles.
I no és mala idea: si pots agafar en préstec diners barats a l'ECB (1%) i compres amb aquests diners bonus del govern espanyol que rendeixen al voltant del 4% (més o menys), tens un carry positiu gran. La estratègia té risc (depèn del valor del bonus) però en principi, pots guanyar-hi diners.
I a més, quedes bé amb el govern espanyol de torn. Fins i tot potser li podràs demanar després favors.
Llavors, ja tenim la solució a l'incògnita: el sistema financer espanyol, i les finances de l'Estat, s'aguanten perquè els diners "de gratis" que l'ECB dóna, els agafen els bancs i caixes espanyols, i els traspassen a l'Estat, que els gasta (i com els gasta!).
La pregunta és doncs: què passarà quan l'ECB retiri les mesures excepcionals de liquidesa i/o comenci a pujar el tipus rector?
Doncs que els bancs i caixes ja no tindran liquidesa. I per a aconseguir-la, si no poden acudir als mercats internacionals (cosa que dubto, ja que ara no ho poden fer competitivament), tenen dues maneres: o vendre els bonus del tresor governamentals que han estat acumulant (el que farà que el tipus pugi, fent el finançament de l'Estat molt més car, i no permetent que tingui la despesa que volen tenir) o començar a demanar al sector privat, tant famílies com empreses, que els tornin els diners prestats.
Qualsevol d'aquestes dues mesures seria molt danyina per la economia espanyola, i faria, llavors sí, que els preus dels actius no líquids (cases, cotxes, vaixells, ...) caiguessin en picat.
I, la veritat, no veig una sortida al problema.
|
|
719 |
24 |
| Paco (Sils) | 17-11-2009 - 15:16 |
| Jordi, hace días que andaba buscándote! Estudié Física contigo hace diez años! Te acuerdas?? Mándame un correo a mi dirección de e-mail y te cuento! Un abrazo! | |
| Estrelles llunyanes (Enllà) | 16-11-2009 - 20:52 |
| Narcís, ja m'agradaria, però la realitat és la realitat: mira les dues xifres macroeconòmiques clau: PIB i atur. Les xifres catalanes mimetitzen les espanyoles, i les europees són força lluny. | |
| Narcís (Maresme) | 16-11-2009 - 20:44 |
| http://pepettro.blogspot.com/?spref=fb Segons això un 35% del nostre mercat és a Espanya si espanya va malament vol dir que baixarà un % d'aquest 35% que tot i ser algo pot no ser decisiu si la resta, Europa i mercat intern funcionen bé, crec. | |
| Estrelles llunyanes (Enllà) | 16-11-2009 - 13:15 |
| Narcís, és cert que Catalunya exporta més que Espanya, però la correlació econòmica de Catalunya és amb Espanya, no tant amb Europa. Si Espanya cau, nosaltres també caurem (amb potser un diferencial positiu degut a les exportacions). | |
| Narcís (Maesme) | 16-11-2009 - 09:22 |
| http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11/les_exportacions_poden_ser_l_element_clau_de_la_recuperacio_economica_78268.php sembla que que si seran les exportacions el que ens salvarà abans i millor que la resta d'ibèrics. | |
![]() |
|
| Nom: | |
| Jordi Molins Coronado | |
| Lloc: | |
| Veure el meu perfil | |
Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Estrelles llunyanes - El finançament públic és en perill