24 de Gener de 2009

El bus ateu: resposta a Ramon Boixet

En Ramon Boixet, amb un bloc d'usuari, ha escrit un article anomenat "El bus ateu". Passo a fer-ne uns comentaris: 

La campanya denominada "Bus Ateu" ha servit per que es publiquessin molts comentaris a tots els mitjans de comunicació, tant favorables com contraris.

És una campanya com moltes d'altres. Només és destacable perquè els ateus estan mal vistos, i mai apareixen als mitjans de comunicació (un motiu és perquè hi ha catòlics integristes als mitjans de comunicació que fan tot el que poden per a boicotejar aquest tipus de notícies). Recordo un estudi als Estats Units en què es veia que el pitjor que un ésser humà podia ésser per a convertir-se en President dels Estats Units era ser ateu. Això desqualificava a qualsevol de manera instantània.

Ja sé que estic caminant sobre un terreny bellugadís però és un tema aquest de l'existència de Déu, del que ningú és aliè perquè des que l'home és home les preguntes sobre l'origen i el final de la vida han ocupat i preocupat, sense que fins ara hi hagi una resposta definitiva, vàlida i convincent per a tothom perquè tota resposta demana una bona dosi de fe, que és una virtut, ai!, en clara decadència.

Sí que hi ha bones respostes a l'origen i el final de l'Univers (definitives mai, ja que el concepte "definitiu" és anti-científic; més sobre això, després): la Cosmologia actual descriu perfectament l'Univers des de poques fraccions de segon després del Big Bang fins a l'actualitat. És a dir, excepte el punt inicial, està tot entès. O dit d'una altra manera: el 99.9999 ...% de la nostra existència com a Univers està entesa. Sobre el Big Bang (o el que sigui que hi hagués a l'origen de l'Univers) hi ha diverses hipòtesis prevalents, una de les quals és la del Big Bang, que explica molt bé moltes coses (com l'espectre del fons de microones, el responsable del soroll que hi havia a les televisions, en forma de puntets blancs i negres, quan no hi havia senyal de TV), però que encara no ho explica tot.

El que està molt clar és que estem en el camí correcte, i que fan falta uns quants anys d'investigació científica per a acabar de donar una explicació correcta a aquest "moment inicial".

En canvi, les explicacions absurdes, proposades per pastors nòmades, il·letrats, de fa més de 2000 anys, només fan riure: algú pot pensar que un home va caminar per sobre l'aigua, un altre va obrir un mar per a que hi passés gent, o que la Humanitat va sorgir d'un home i de la seva costella?

Totes aquestes explicacions són absurdes, i només es mantenen perquè les organitzacions que ho soporten, les Esglésies, tenen la clau de la educació dels nens petits, i els fiquen al cap aquestes absurditats des de ben petits, i els eliminen la capacitat de dubtar-ne.

Si com diu el cartell dels autobusos "probablement Déu no existeix", en lloc de donar-nos una resposta o una solució, encara ens ho complica més tot. El "probablement" ja denota una manca de convicció total en la no-existència de Déu. O potser s'ha formulat així perquè no poden demostrar que no existeix i per tant, sembrant el dubte es guanyen alguns adeptes poc necessitats d'argument sòlids i alhora es curen en salut.

No. El "probablement" només indica el saludable dubte científic. Com deia abans, la certesa absoluta és incompatible amb el coneixement científic, el que és el mateix, amb el coneixement.

En realitat conviuen tres tendències al tractar el tema Déu : els que creuen (per tradició o per convenciment intern), els que no creuen i els que dubten perquè no troben els arguments definitius. L'eterna polèmica entre els creients, els ateus i els agnòstics que continuarà malgrat la campanya dels autobusos i la anti-campanya anunciada.

La segona part del cartell és menys polèmica : "Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida". Molt bé. M'hi apunto. Però només per un curt temps ja que a la primera que caigui malalt greu i vegi apropar-se la dalla m'agradarà saber amb que puc comptar una vegada els meu cos plegui. I quan vegi o sofreixi alguna injustícia greu, quan innocents segueixin morin a mans d'altres en guerres cruels, voldré saber com es pot explicar tot això.

Aquest argument és fals. Bàsicament, el que estàs dient és: "Com que no m'agrada el món en què visc, m'invento una altra cosa que em fa sentir millor, i m'obligo a creure-me-la, i llavors, em sentiré millor." Això només és mantenir-se a base de mentides. La vida és dura, però a mi no m'agrada a viure de mentides que em fan sentir aparentment millor. Prefereixo enfrontar-me amb la realitat, i sentir-me viu i content amb mi mateix, pel fet de poder sobreviure i tirar endavant sense la necessitat infantil de mentir-me a mi mateix.

I em temo que els de la campanya no podran donar-me arguments irrebatibles. Endavant els que viuen la fe i en tenen prou. Endavant els que dubten perquè només cercant es pot arribar, potser, a trobar la resposta. Endavant els que no creuen, però sense tancar els ulls i sense pensar que la raó és tota d'ells.

Tolerància i interès pels sentiments del altres és una de les maneres de gaudir la vida, com proposa el cartell de l'autobús.

La tolerància no té perquè ser bona. Hem de ser tolerants amb els nazis? Amb els comunistes? Amb els que diuen mentides? No.

Per què no optem també per ser tolerants amb l'Spaghetti Monster? És també una explicació del nostre món, i per què no creure-la, a l'igual que podem creure en un home que va caminar per sobre l'aigua, o en el Monstre del Llac Ness? Què fa que una d'aquestes explicacions sobrenaturals sigui millor que l'altra?

Jo crec en la ciència i el coneixement profund de la Natura, que és el que ha fet que nosaltres siguem humans de veritat.

Aprofito la vinentesa que e-noticies ens ha tornat a posar en portada als blocs dels usuaris (i crec que hi tinc alguna cosa a veure en què això hagi passat :-) ), espero que entre els usuaris que escrivim aquí ens comentem els uns als altres allò que creiem convenient, que tots junts farem més força.