15 de Setembre de 2009

e-Educació

Els lectors habituals d'aquest blog sabeu que la e-democràcia i totes les seves variants és un tema que porto molt proper al meu cor. La e-democràcia pot permetre un rejoveniment de la democràcia com no s'ha vist des de la Grècia clàssica, portant la presa de decisions de cambres obscures i opaques al cop de ratolí dels ciutadans.

Però les coses s'han de fer bé. I una de les coses que s'estan fent malament a casa nostra és en el camp de la e-Educació. Fa pocs dies, se'ns va esbombar que tots els nens i nenes tindrien un ordinador que substituiria els llibres de text, eventualment. No em sembla una mala idea en teoria, però a la pràctica:

• Primer se'ns diu que el PC serà un estalvi pels pares, ja que no caldrà comprar llibres. Però després es diu que durant un temps coexistiran el PC i els llibres, augmentant el cost per a les famílies. A més, no es pot comparar el preu del PC amb el dels llibres, ja que el PC no té continguts per se, que s'hauran de pagar a més a més.
• Es repeteix el model: mestre-classe magistral repetida un milió de cops, només que amb suport electrònic. La tècnica ha de servir per a poder canviar models antiquats, no pas per a mantenir-los tot i canviant-ne la façana.

Per exemple, podríem substituir els professors (que repeteixen la mateixa classe un i mil cops, de vegades sense entendre gaire el que expliquen) per classes en vídeoconferència (que es gravarien per a poder-se repetir tantes vegades com calgués) dels millors especialistes en el tema a nivell mundial. Els continguts podrien estar emmagatzemats en una mena de wikipèdia, de tal manera que fossin accessibles per a tothom, en qualsevol moment.

D'altra banda, els professors podrien fer activitats d'alt valor afegit: ajudar els nens i nenes que no haguessin entès quelcom, o que tinguessin problemes, a tornar al "bon camí". Classes particulars, que se'n deia.