|
|
17 de Març de 2009
Recordo que al primer article d'aquesta sèrie, "Consumir més enmig de la incertesa", argumentava que la propensió a consumir dels pobres havia augmentat. El que havia disminuït era el consum total, però la propensió a consumir no, tot al contrari. En conseqüència, el que calia era omplir les butxaques dels pobres, per a que consumissin força, i hi hagués una reactivació del consum.
En resum, argumentava que el "multiplicador" de la política fiscal era força elevat: un cop s'injecta diners provinents de política fiscal (ja sigui per baixades d'impostos o despesa del govern), aquests diners tenen un efecte multiplicador ja que es fan servir per a incrementar la despesa, els beneficis de la qual es tornen a fer servir per a fer despesa, i així continua el procés de despesa.
Ara bé, avui he llegit un argument a
que em fa dubtar de la validesa de l'argument previ. El que diu és que els multiplicadors són calculats generalment quan la economia va bé. En aquests moments, quan un ciutadà rep un subsidi del govern, com que té la sensació que les coses van bé, fa una despesa grossa, ja sigui la compra d'un cotxe o la d'una casa. D'aquesta manera, es pot veure que el subsidi té un efecte multiplicador elevat, ja que quan es rep, implica una despesa grossa. Això explica un multiplicador gran. A més, com que generalment aquestes despeses es fan via deute, el multiplicador es veu apalancat encara més.
Però avui dia, quan el crèdit és escàs, no sembla pas gaire lògic esperar que es facin aquestes grans despeses amb deute. Probablement continuarà sent cert l'efecte inicial que parlava al primer article (la propensió a consumir augmenta) però el que no serà cert és que el multiplicador serà tan gran, ja que ni hi haurà deute per a apalancar la despesa, ni probablement la gent se sentirà amb ganes de fer despeses tan grosses. Això sí, probablement farà més despeses petites.
En resum: que les polítiques de despesa del govern probablement no tindran l'efecte tan positiu que els governs esperen.
|
|
752 |
23 |
| Estrelles llunyanes (Enllà) | 18-03-2009 - 16:49 |
| amb la qual cosa la gent no protesta (tot i que ho hauria de fer, perquè Cat surt perdent) i baixen el cap i creuen que amb la seva petita subvenció ja n'hi ha prou, quan en realitat ens estan fent mal, ja que ens tallen les ales, i les donen a Madrid. | |
| Estrelles llunyanes (Enllà) | 18-03-2009 - 16:47 |
| poc intel·ligents, com en Montilla. Però el fet que els nostres dirigents siguin així té conseqüències al país: la gent es torna "secundària", sense empenta. I per a fer que aquest canvi a regió "secundària" sigui "suau", s'augmenten les subvencions ... | |
| Estrelles llunyanes (Enllà) | 18-03-2009 - 16:46 |
| sectors de CiU: fer de Cat una regió de segona a Esp, sense la empenta que hi havia en època de Jordi Pujol, que creia en un país. En canvi, els actuals, creuen en una autonomia "depenent". I per a això, cal polítics que siguin mansos, obedients i poc ... | |
| Estrelles llunyanes (Enllà) | 18-03-2009 - 16:44 |
| hi hagués repressió "directa". I així, anem caient mica en mica, a mesura que les infrastructures que necessitem no hi són, són requerides per empresaris, i com veuen que no hi són ni hi seran, marxen. Aquesta política l'ha presa el PSOE, el PP i ... | |
| Estrelles llunyanes (Enllà) | 18-03-2009 - 16:42 |
| fet intel·ligent i ha vist que no li cal prendre aquestes mesures tan poc políticament correctes, només actuant al primer nivell (via dèficit fiscal) n'hi havia prou per a soscavar Cat. I és un mètode "net", que la gent no el "nota", com sí ho faria si .. | |
 |
|
| Nom: | |
| Jordi Molins Coronado | |
| Lloc: | |
| Veure el meu perfil | |
Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Estrelles llunyanes - Consumir més enmig de la incertesa (II)
TORNAR 
Rss