28 d'Octubre de 2008

Catalunya no està en decadència

e-noticies ha publicat en els últims dies una sèrie de notícies molt interessants, que es poden relacionar amb la frase d'en Puyal "Catalunya està en decadència":

- Roger Grimau (...) "Temps que tardarem en veure Seleccions Catalanes oficials?" (...) "no crec que ho vegi". (...) "M'irrita quan es diu que els esportistes han de fer un pas endavant. És molt fàcil dir-ho quan després has de sortir a una pista amb 15.000 persones i tothom t'insulta. Els que s'han de mullar, són altres esferes, no nosaltres".

Totalment d'acord amb en Roger. En realitat, aquest argument ja l'he fet servir en aquest blog. Seria heroïc que en Roger fes "un pas endavant" però seria això, heroïc. Qui té la capacitat per a fer un pas endavant són els polítics.

- La presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, ha destacat "la sort" que té Madrid de "no perdre el temps en buscar i descobrir trets que ens diferenciïn dels altres espanyols", i que això li ha permès "aprofitar" l'Estat de les autonomies per "impulsar el progrés i el benestar dels madrilenys". Ha iniciat la seva intervenció parlant de la "gran sort" que, segons el seu parer, té la Comunitat de Madrid "de no basar-se en cap mite històric ni en cap fet diferencial", i que això "ens hagi permès avançar", i ha recordat que els madrilenys també tenen l'avantatge que la seva festa regional, el 2 de maig, "no pugui ser més nacional".

Els assessors de la presidenta madrilenya són molt intel·ligents. Caldria preguntar-los, però, sobre:

1. L'article de la Constitució Espanyola que afirma que l'Exèrcit espanyol ha de "garantir" la unitat d'Espanya, és a dir, impedir la lliure el·lecció dels seus ciutadans, i la seva lliure expressió pública i política

2. Els gairebé tres segles de destrucció (via prohibició) de la llengua i cultura catalanes per part dels governs espanyols

3. La identificació d'Espanya amb Madrid (com ella mateixa accepta) ... i els grans avantatges econòmics que això representa per a la elit madrilenya

- El cantant Loquillo s'ha 'adherit' al lema del llibre 'Odio Barcelona' en considerar que "som molts els barcelonins que, igual que l'editora Ana Pareja, estem tips de la situació que viu la ciutat, del pensament segrestat, del silenci de les ments crítiques, de l'especulació urbanística, de la reconstrucció de Barcelona a favor de turistes, que s'esborrin les nostres senyes d'identitat, de la cultura dissenyada en els despatxos de l'ajuntament, de ser la botiga del món, de perroflautas tocant els bongos, de ciclistes que es creuen superiors i ocupen les nostres voreres, de festivals subvencionats davant el tancament de locals de música en viu, de parcs de ciment sense ni un trist arbre, de fanals impossibles, de dissenyadors il.luminats, d'eslògans penjants... de per què hem de ser tots progres" (...) "Parafrasejant Ortega, no és això, senyor Hereu, no és això", conclou Loquillo.

Jo puc estar més o menys a favor d'algunes de les coses que es diuen en aquest llibre. Ara bé, el suport que aquest llibre està rebent no és pas degut a les afirmacions de Loquillo, sinó al procés d'autoodi contra Catalunya. Per exemple, els mateixos arguments s'esgrimeixen contra la gestió de Gallardón a Madrid, però a ningú se li passaria pel cap marxar de Madrid per això mateix. Allò subjacent a tots aquests arguments és l'autoodi contra Catalunya. Només serem un país normal quan un català no comenci la frase "Parafrasejant Ortega", sinó amb "Parafrasejant Palol".