26 d'Agost de 2009

Catalunya medieval

No, no parlaré dels bonics centres històrics, sorgits a l'època medieval, de moltes de les nostres ciutats. No parlaré d'aquests neomercats anomenats medievals que sorgeixen com a bolets, i que intenten vendre'ns productes "medievalitzats" a preu d'or.

Vull parlar de la "medievalització" de la societat catalana.

Què defineix un procés de "medievalització"?

1. Existència d'un grup social privilegiat. La característica del privilegi no té res a veure amb el mèrit individual, sinó a la pertanyença a aquest grup social.
2. Irracionalitat: la societat es mou al caliu d'arguments irracionals i/o estúpids. La racionalitat es considera "perillosa" i "enemiga".
3. Por: la societat és dominada per les elits mitjançant la por.

La societat medieval europea encaixava perfectament en aquesta descripció: els grups socials privilegiats eren la noblesa i els grups religiosos, que no havien fet res (de bo) per a tenir la seva posició de privilegi. Aquestes elits control·laven la resta de la població mitjançant la violència i l'ús d'una religió esbiaxada. Qui protestava per l'ús d'aquest poder, era condemnat i executat sense garanties judicials. La modernitat va sorgir en substituir (o, al menys, en intentar-ho) el recurs a la irracionalitat i a la por per la democràcia i la racionalitat.

I què té a veure tot això amb la nostra societat? Doncs molt, si som capaços de veure més enllà de les aparences.

El grup social privilegiat avui dia, a casa nostra, és la casta funcionarial i política. Que els seus privilegis no tenen res a veure amb la meritocràcia és una afirmació òbvia per a qualsevol observador de la nostra societat.

Però la clau del procés de medievalització que patim és el recurs que tenen aquestes noves elits a la irracionalitat i a la por. Arguments econòmics i socials sòlids són simplement ignorats i insultats sense cap explicació racional (es pot veure aquest procés en diversos comentaris en aquest blog, però és molt més fàcil de veure'l en el dia a dia dels mitjans de comunicació). Recorren a la por per a tallar de socarrel arguments racionals ("aquest argument és dolent perquè tinc por que el que diu sigui cert").

És normal que una societat recorri a la irracionalitat i a la por. De fet, aquestes característiques són humanes, i no podem pas de deixar de ser humans. Però allò que em frapa és l'extrem al qual hem arribat com a societat en l'ús d'aquestes eines de control social.

Només un exemple:

ahir llegia a la Vanguardia un article sobre el poc ús per part de les dones de l'alta tecnologia en comparació amb els homes. Hi havia un requadre, relativament gran, on es descrivien els motius pels quals això succeïa. Doncs bé, els quatre arguments en el fons eren el mateix: discriminació masculina. Estic d'acord que la discriminació masculina ha estat i és un fenomen que perjudica les dones. I que prèn formes ocultes, però que continua present a la nostra societat. Però no puc entendre que com a mínim no es digui que una altra possibilitat és que les dones tinguin menys interès (o que per la seva natura estiguin menys preparades per a utilitzar-la) en l'alta tecnologia que els homes.

Un contrast és obvi: la medicina i la justícia estan avui dia dominades per dones, i són camps on cal intel·ligència per a arribar-hi. Per què la discriminació és efectiva amb la tecnologia, però no amb la medicina? El meu argument és que les dones són millors/estan més preparades/els agrada més la medicina i la justícia, i als homes, la tecnologia i les ciències dures. Això no vol dir que no hi pugui haver dones científiques, o homes doctors, però la tendència social és òbvia.

El meu argument és que l'escriptor de la notícia va tenir por. Li va passar pel cap escriure el què dic, però no es va atrevir a fer-ho, perquè sabia que els privilegiats l'haurien atacat immisericordament mitjançant un procés d'irracionalitat, acudint a arguments de por.

I haurien guanyat.