19 de Febrer de 2009

Càstig o incentiu?

Si ens preguntessin: "per a aconseguir que una persona faci una cosa, què creus que és millor, castigar-la si no ho fa, o donar-li incentius positius per a que la faci?" jo crec que la majoria respondríem que preferim els incentius. No només perquè creiem que probablement és millor (ja que inclús xifres oficials del càstig poden ser manipulades, ja que els involucrats intentaran mostrar que ho han fet bé, tot i que en realitat no ho hagin fet, per a no ésser castigats), sinó perquè és més just i ... bé, és "millor".

Ara em pregunto: si volem reduir el número de morts en carretera i la contaminació, què és millor: castigar el que no ho compleixi, o incentivar per a una bona conducta?

El govern català, tot i autoanomenar-se d'esquerres (que tradicionalment suporten la idea de no castigar, que s'associa a caràcters autoritaris i de "dretes") prefereixen descaradament el càstig. La limitació a 80 km/h, el control dinàmic de velocitat (sempre per a reduir-la, clar, mai per a pujar-la), ...

No dic que aquestes mesures no siguin efectives (ni tampoc dic que ho siguin), però no m'agraden. Preferiria mesures que incentivin el "bon comportament". I quines podrien ser aquestes mesures?

Doncs les del "club Pigou": augmentar impostos sobre el CO2, i amb el que es recapta, reduir els altres impostos (IRPF, de societats, ...) per a fer el canvi "neutral".

La proposta, feta per economistes de gran prestigi, com Gregory Mankiw, té molt de sentit: degut que contaminar no té un "preu", la gent contamina "massa". Posar-li un preu fa que aquest incentiu de contaminar massa desaparegui. Només cal veure la comparació Estats Units amb Europa: els europeus, amb un preu de la gasolina tradicionalment més elevat, comprem cotxes més petits i més eficients. Els americans han comprat tradicionalment grans motors V8 de poca eficiència i gran consum.

L'incentiu també seria que la gent visqui més aprop d'on treballa. Això també succeeix a Europa en comparació amb els Estats Units, on molta gent viu a suburbis molt allunyats d'on treballen, ja que la gasolina és més barata i els costa menys fer desplaçaments més llargs.

I el que és millor: no són càstigs dels quals hem d'escapar, que ens poden fer sentit ofegats. És una mesura tova, que no la "sentim" constantment però que de manera constant, fa que anem prenent mesures que socialment són millors.