12 de Febrer de 2009

Cash is King

"Cash is King" (el diner en efectiu és el rei) és una frase famosa als Estats Units, que havia caigut en desús. El pol oposat era en Martín el Vertiginoso, que va dir "¡el dinero es gratis!" (potser no va ser ell, sinó algú altre del G14, però no m'espatlleu l'anècdota).

El motiu que aquesta frase hagi caigut en desús ha estat, clar, la gran quantitat de deute disponible. En el moment que podies demanar grans préstecs amb poques condicions, el cash no feia el paper destacat que abans havia tingut.

Però ara tornem a un moment en què el deute serà escàs i car, i la frase "Cash is King" tornarà a ésser rellevant.

El mecanisme pel qual el cash demostrarà la seva vàlua com a "rei" serà el següent: qui tingui cash, tindrà la gran capacitat de negociar la compra d'inversions productives, i les podrà aconseguir molt barates. Un cop tot el cash hagi estat tret de sota els matalassos, i posat a funcionar en inversions productives, el fet que el retorn esperat d'aquest cash sigui molt alt (per això mateix els actuals posseïdors de cash tindran una gran capacitat de negociació) farà que el mercat d'accions voli cap amunt.

Quan serà això? Ja ho he dit: quan tot el cash sigui posat a funcionar. Altra volta, quan serà això? Quan el preu dels actius baixi en picat. Dit d'una altra manera: mentre els governs mantinguin de manera artificial el preu d'actius tòxics elevats, no hi haurà una veritable recuperació.