19 de Desembre de 2008

Carta oberta a en Montilla

Vostè ho tenia molt fàcil. Molt fàcil per a esdevenir, si no un heroi, sí una persona trencadora: cordovès, va péixer a Andalusia, i no va arribar a Catalunya fins a ja crescudet. És a dir, unes credencials d'"immigrant" (tot i que no m'agradi la paraula) perfectes. Encara millor, ni tan sols té un títol universitari. Va ésser alcalde de Cornellà, probablement la ciutat que l'imaginari català més associa amb la immigració. I ni tan sols parla bé el català: el parla amb un nivell semblant al que té d'anglès un català educat.

Doncs això: amb aquest perfil, ho tenia tot de cara. Era el candidat perfecte per a demostrar a Catalunya, què dic a Catalunya, al món, que la integració era possible. Que una persona que arribava a Catalunya, ja crescuda, amb una cultura i una llengua diferents, que vivia a la ciutat més "immigrant" de Catalunya, que no tenia estudis, era capaç de ser el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. I ho tenia molt fàcil, perquè només havia de fer com els exemples anteriors a vostè: com el Molt Honorable Jordi Pujol, o com el Molt Honorable Pasqual Maragall (del seu mateix partit polític). No calia ser indepedentista català: només calia avantposar Catalunya a la resta.

Això hauria estat una mostra de trencament amb el passat: que no importa el teu lloc de naixement, que no importa la cultura que vas tenir quan vas créixer, que no importa el teu nivell educatiu, que ni tan sols importa l'ambient on et mous. Que qualsevol, independentment del seu origen, podia ser català com el que més, inclús ser un Molt Honorable.

Però no ho ha fet. I vostè, i només vostè, en té la culpa. Ha triat, entre el poble de Catalunya i en José Luís, a en José Luís. No ja per la primera retallada de l'Estatut al Parlament espanyol, després que fos aprovada al Parlament. No ja per la baixada de pantalons que ha tingut, tot i votant a favor dels pressupostos del seu estimat José Luís, que danyen els pressupostos de Catalunya i, en conseqüència, Catalunya. Sinó per la seva actitut.

Per tot això, m'he permès la llibertat d'anomenar-lo directament Montilla, i no donar-li el títol de Molt Honorable. Perquè no se'l mereix.