23 de Gener de 2009

Anotacions personals sobre la crisi

Per què hauria de ser l'acció de govern la solució a l'actual crisi financera? Com diu Anna Schwartz, una economista de la National Bureau of Economic Research, preguntant a Timothy Geithner, el nominat per Obama com a Secretari del Tresor "Els que paguem impostos voldríem saber una resposta a la pregunta: Per què hem de pagar més de $45 miliards per a rescatar Citigroup d'una fallida quan, com a President de la Federal Reserve Bank de Nova York, vostè era el seu supervisor principal?". Per què haurien de ser els supervisors d'un dels sectors més estrictament control·lats de la economia, després que aquest sector s'ha trencat en trossos, els responsables d'aquest sector en el futur?

Els inversors sempre busquen les millors inversions en relació risc/benefici. Els polítics van portar a la idea que les cases eren la inversió ideal: sense pèrdues (la Greenspan put), política fiscal dirigida cap a propietat (com diu Gregory Mankiw, "La fiscalitat afavoreix els propietaris sobre els que lloguen, a través la la deducció hipotecària. És aquest tractament fiscal eficient o just?"), institucions financeres empeses pels polítics a donar hipoteques a gent amb una mala qualitat creditícia, la capacitat d'apalancar-se d'una manera impossible d'aconseguir per cap altra mena d'inversió, ...

Els nostres governs, quan estan dubtant entre allò urgent i allò important, trien l'urgent: de la mateixa manera que el rescat de LTCM a 1998 va ser aparentment un èxit però de fet, va sembrar les llavors de la crisi actual (a través de reduir el risc aparent d'inversions que es creien prèviament com a arriscades: si hi ha benefici, me'l quedo; si hi ha pèrdues, el govern em salvarà), el rescat actual dels bancs em sembla igual: aquells que són "massa grans per a fer fallida" es poden comportar de manera irresponsable ja que sempre hi haurà el govern (i finalment els que paguem impostos) per a ajudar.