24 de Maig del 2009

La ruta dels pipiripips

El vermell dels pipiripips era estordidor. Les flors ocupaven els marges dels camps i de la carretera, de vegades omplint completament el terreny, de vegades només formant línies. De tant en tant, però, la densitat de color era tan alta que havies de baixar la velocitat del cotxe i quedar-te bocabadat observant l'espectacle esplèndid que la natura et regalava.

Així em vaig sentir ahir, mentre anava amb cotxe per l'eix transversal, ben passat el desviament de l'A2 si venim de la plana de Lleida, especialment des de l'Anoia i fins al Bages, per la zona de la riera de Rajadell.

El color verd fosc de les pinedes (i alguna alzina, que hi contribueix) amb el color verd viu i quasi groguenc dels camps que esperen ser segats, eixits i ufanosos, contrasta amb el rogenc dels pipiripips.

És una pena que aquest espectacle duri tan poc (unes poques setmanes) i que sigui tan poc conegut. Especialment essent quelcom propi de...

Continuar llegint...

21 de Maig del 2009

Grans idees, grans solucions

Avui comentaré un article força interessant que ha aparegut a  http://www.voxeu.org/index.php?q=node/3444

L'article tracta el fascinant tema de la política monetària. Suposo que molts considereu això ben avorrit, però en el fons és la eina més potent que tenim com a societat per a alleujar les conseqüències nefastes d'una crisi econòmica.

Resumeixo el contingut de l'article:

La eina tradicional d'un banc central són els tipus a curt (un dia) que els bancs fan servir per a prestar-se diners entre ells. Als Estats Units, aquest tipus es diu Fed Funds rate. Un banc central té la capacitat, via la compra i venda d'actius (bonus del Tresor americà) de fixar els Fed Funds on vulgui. La idea és que el banc central voldrà uns tipus baixos quan hi hagi crisi -per tal que sigui barat i fàcil per a les empreses i famílies demanar préstecs que...

Continuar llegint...

13 de Maig del 2009

Grans centres comercials

Els governs que prefereixen una economia dirigida acostumen a estar en contra dels grans centres comercials. Argumenten que els grans centres comercials (propietats del "gran capital", el mal personificat) danyen el petit comerç.

Els partidaris de la llibertat de comerç diuen que tal vegada és cert, però que es beneficia el consumidor amb preus més barats i més oferta, amb la qual cosa, en cost-benefici, els gran centres comercials són positius. El petit comerç quedaria al centre de les grans ciutats, donant un servei de proximitat i de qualitat per a qui volgués o necessités aquest servei.

Però jo no crec que calgui ser tan pessimista: en general, tothom vol un servei proper i amb productes de qualitat. Quasi ningú prefereix un gran centre comercial a anar a la tenda de la tieta Paquita en termes de qualitat. Si la gent va als centres comercials, és pel preu i per la...

Continuar llegint...

08 de Maig del 2009

Llibertat, incentius i externalitats

Quin títol més avorrit, oi? Doncs aquest títol comprèn els tres conceptes bàsics per a una gestió correcta de la societat. Anem a pams:

Una de les idees teòriques més sorprenents de la Modernitat ha estat que la llibertat individual porta a una situació social eficient. Per a mi aquesta idea encara és difícil d'entendre, ja que per què el que una persona sigui egoista i pugui portar a terme el seu egoïsme, ha de portar a un resultat social eficient? Molt sovint, veiem a les nostres vides que l'egoïsme d'un implica un desavantatge a altres. Però és així.

Bé, és així ... sota una sèrie d'hipòtesis. Una d'elles és que no existeixen externalitats, és a dir, que el fet que dues persones intercanviïn bens de manera lliure, això no afecta a tercers. Una externalitat típica és la...

Continuar llegint...

05 de Maig del 2009

Governs totpoderosos i omniscients

Una mica d'ironia:

http://www.thenation.com/doc/20090420/hayes

Two years in Washington have started to make me feel jaded. I've come to expect that even nobly conceived laws will be manipulated and distorted for private ends. But once in a while I hear a story that gives me the queasy feeling that I'm nowhere near cynical enough. Such is the case with the tale of the paper industry and the alternative-fuel tax credit.

Thanks to an obscure tax provision, the United States government stands to pay out as much as $8 billion this year to the ten largest paper companies. And get this: even though the money comes from a transportation bill whose manifest intent was to reduce dependence on fossil fuel, paper mills are adding diesel fuel to a process that requires none in order to qualify for the tax credit. In other words, we are paying the industry--handsomely--to use more fossil fuel. "Which is," as a Goldman...

Continuar llegint...

03 de Maig del 2009

TVE i el 2-6

Fa uns minuts estava mirant un canal anomenat TVE 24h, que dóna notícies tot el dia (desgraciadament, on sóc no puc veure Televisió de Catalunya). I ha començat la secció d'Esports: el Gran Premio de España de Motociclismo! Vaja, hauré d'esperar que acabi això per a veure els gols del Barça altre cop. Acaba la informació del Gran Premio de España. El Tiempo. Com??? Que no parlaran sobre el partit d'ahir, Madrid-Barça, on el Barça va guanyar per 2 a 6 al Madrid (resultat històric: no li marcaven al Madrid sis gols al seu camp en lliga des de la temporada 1950-51), decidint quasi conclusivament la Lliga?

En canvi, aquests últims dies els mitjans de comunicació espanyolistes no han parat de dir que el partit era decisiu, donant minuts i minuts i minuts d'informació al respecte, intentant portar la por al Barça i donar ànims al...

Continuar llegint...