25 de Novembre del 2009

Nazisme, crèdit i globalització

Els que ignoren la història estan condemnats a repetir els errors del passat.

La República de Weimar a Alemanya va patir fortament la Gran Depressió americana a la dècada dels 30 del segle XX, ja que els préstecs americans que ajudaven a reconstruir l'economia alemanya van deixar d'arribar [el Tractat de Versalles forçava Alemanya a reparar les destrosses que havien ocasionat a la Primera Guerra Mundial, i Alemanya necessitava crèdit per a tirar endavant; els Estats Units, una economia jove i punyent, tenia els recursos per a donar aquests crèdits, al menys abans de la Gran Depressió]. L'atur va augmentar brutalment, especialment a grans ciutats, i el sistema polític va girar cap a l'extremisme. La taxa d'atur va arribar gairebé al 30% el 1932. (...) El partit Nazi de Hitler va arribar al poder el gener de 1933.

Vull notar que la globalització no és un...

Continuar llegint...

18 de Novembre del 2009

Keynesianisme: bo o dolent?

S'ha parlat molt en els últims temps del gir Keynesià de diferents governs europeus, especialment el de l'espanyol: el pes del pla d'ajudes a Espanya és el més alt en relació al PIB a tota Europa.

El govern espanyol, altament ideologitzat, argumenta a favor d'un retorn al Keynesianisme: la despesa del govern ajuda en un moment de crisi, i treballadors i capital estan sense fer-se servir.

Primer, cal dir que el Keynesianisme va ser falsificat històricament als anys 60-70 del segle passat: grans despeses del govern només van implicar inflacions elevades, no pas taxes d'atur baixes (tot el contrari).

Però inclús avui dia es pot falsificar altra volta: un article molt interessant a http://www.wiwi.uni-frankfurt.de/professoren/wieland/volker/docs/Cwik_Wieland_EU_Stimulus_090722.pdf...

Continuar llegint...

12 de Novembre del 2009

El finançament públic és en perill

Una pregunta que em fan sovint (i que jo també em faig a mi mateix) és: si tenim més d'un 19% d'atur, si no es venen pisos, si tot està tan malament ... com és que els preus dels pisos/cotxes/vaixells/... no baixen més?

És cert que hi ha hagut baixades, però un s'esperaria que amb una taxa d'atur tan alta, hi hagués major poder negociador dels (possibles) compradors, i menys dels venedors, portant a una ràpida baixada de preus.

Per a entendre què està passant, permeteu-me que faci una anàlisi de la situació econòmica actual a Espanya (que, desgraciadament o no, és el nostre marc econòmic):

Quan la crisi va començar, el Banc Central Europeu (ECB) va baixar el tipus rector agressivament fins l'1% actual. A més, han canviat les operacions de finançament usuals, deixant que siguin "a barra lliure" (sense límits de...

Continuar llegint...

07 de Novembre del 2009

Intervencionisme social i crisi

Com va dir Margaret Thatcher:

El problema del socialisme és que eventualment la gent a la qual li puges els impostos, es queden sense diners.

Vull fer una analogia entre l'intervencionisme social i la crisi financera:

El sistema bancari funciona prenent risc de liquidesa (entre altres riscos): dóna diners a llarg plaç, i es finança a curt plaç. Degut que els interessos a llarg plaç són normalment més alts que els de curt plaç, el sistema bancari guanya diners amb la diferència dels tipus.

De la mateixa manera, molts inversors guanyen diners comprant actius il·líquids que donen un alt interès, i es financen a curt plaç a baix interès.

En principi, aquest procés està molt bé, mentre mantinguis suficient capital per si un dia hi ha pànic al mercat i et costa finançar-te a curt. Bona part de la crisi ha estat deguda a...

Continuar llegint...

02 de Novembre del 2009

Felicitat Nacional Bruta

El premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz ha suggerit en els últims dies que s'usi el concepte de Felicitat Nacional Bruta en comptes del PIB per a mesurar com de bé està anant la economia.

El problema amb aquest nou concepte és que és difícil de mesurar i de definir. Com mesurem la felicitat de les persones?

Però d'altra banda, el concepte té sentit, ja que el fet que els governs tinguin com a objectiu la millora del PIB té conseqüències socials clares, no necessàriament bones. Per exemple, com ja he comentat en un altre post, el PIB es pot descomposar en treball (quantes hores de feina hi posem com a país), capital (quantes "eines" posem per a fer la feina) i productivitat (com d'eficients som en unir treball i capital per a generar béns i serveis).

Una conseqüència òbvia d'intentar millorar el PIB és que els governs intentaran que...

Continuar llegint...