20 d'Octubre del 2009

M'exilio, per sempre més

El títol no és broma. He decidit que m'exilio, marxo a viure fora de Catalunya, per sempre més. El motiu immediat d'aquesta decisió és que he estat acomiadat de la feina que he vingut fent durant els últims cinc mesos, que va ser la raó per la qual vaig tornar a Catalunya després de vuit anys de recórrer el món. El motiu profund és que considero que Catalunya està malalta, profundament malalta, però no pel nacionalisme com pensa n'Aznar, sinó per l'immobilisme i l'ineficiència.

Anem a pams. Us vull explicar perquè penso així, i per a fer-ho, cal que posi en context la meva vida professional, i com les meves (positives) experiències professionals del passat m'han marcat i m'han fet ser com sóc.

La meva feina "de tota la vida" és la d'operador de borsa: analitzo els mercats macroeconòmics mundials,...

Continuar llegint...

18 d'Octubre del 2009

Dels Estats Units: Catalunya no existeix

Acabo de tornar d'un viatge als Estats Units, que m'ha portat altra volta al meravellós Estat de Califòrnia. A part de fer una mica de turisme (recomano especialment la Highway 1, al sud de Carmel, si és possible amb un descapotable llogat) vaig anar a assistir a una conferència a la Universitat d'Stanford, ja que una associació d'estudis internacionals i històrics a la que pertanyo, WAIS, forma part d'aquesta universitat i es reunia de forma oficial la setmana passada. Allà vaig donar una xerrada sobre la situació de Catalunya dins d'Espanya (o versus Espanya, com vulgueu). Em van resultar molt interessants els comentaris que vaig rebre a posteriori.

Una idea que em va quedar clara és que ni tan sols entre gent altament educada, i especialment sensible respecte els assumptes internacionals, es coneix Catalunya. Uns quants ni tan sols n'havien sentit el nom. Molts només en coneixien Barcelona. Ningú...

Continuar llegint...