|
|
06 de Desembre del 2009
En un article anterior, mostrava que als Estats Units els pobres no podien deixar de ser pobres, ja que per a passar d'uns ingressos bruts de 20.000 dòlars a 40.000, els ingressos nets es mantenien igual, o inclús baixaven. Per tant, un pobre que cobrava 20.000 dòlars no tenia cap incentiu per a fer millor la seva feina, ja que un increment de sou brut no li representava una millora del sou net.
He estat pensant sobre aquest assumpte i observant el comportament del govern espanyol (perdoneu si us ofèn que usi Espanya com a exemple, però és el paradigmàtic en aquest cas a nivell europeu) podem veure que la socialdemocràcia moderna no és el que pretén ser (ajudar els pobres tot i repartint part del pastís dels rics cap els més desfavorits) sinó que es defineix avui dia per l'immobilisme...
Continuar llegint...
867
24
01 de Desembre del 2009
Avui vull mostrar com els governs intervencionistes poden arribar, mitjançant les seves mesures, a situacions terribles i inesperades. Observem el següent gràfic:
Aquesta gràfica és pels Estats Units, però crec que a casa nostra seria força semblant (seria un estudi molt interessant a fer, per si a algú li interessa). La gràfica mostra salari brut respecte salari net. Podem veure que just per sobre dels 40.000 dòlars en salari brut, el creixement de salari net és constant. Com a referència, un salari brut de 140.000 dòlars representa uns 100.000 dòlars en net. Tot això és normal i desitjable en un sistema fiscal progressiu.
La part interessant és la que va de salaris bruts de 0 a 40.000...
Continuar llegint...
25 de Novembre del 2009
Els que ignoren la història estan condemnats a repetir els errors del passat.
La República de Weimar a Alemanya va patir fortament la Gran Depressió americana a la dècada dels 30 del segle XX, ja que els préstecs americans que ajudaven a reconstruir l'economia alemanya van deixar d'arribar [el Tractat de Versalles forçava Alemanya a reparar les destrosses que havien ocasionat a la Primera Guerra Mundial, i Alemanya necessitava crèdit per a tirar endavant; els Estats Units, una economia jove i punyent, tenia els recursos per a donar aquests crèdits, al menys abans de la Gran Depressió]. L'atur va augmentar brutalment, especialment a grans ciutats, i el sistema polític va girar cap a l'extremisme. La taxa d'atur va arribar gairebé al 30% el 1932. (...) El partit Nazi de Hitler va arribar al poder el gener de 1933.
Vull notar que la globalització no és un...
Continuar llegint...
18 de Novembre del 2009
S'ha parlat molt en els últims temps del gir Keynesià de diferents governs europeus, especialment el de l'espanyol: el pes del pla d'ajudes a Espanya és el més alt en relació al PIB a tota Europa.
El govern espanyol, altament ideologitzat, argumenta a favor d'un retorn al Keynesianisme: la despesa del govern ajuda en un moment de crisi, i treballadors i capital estan sense fer-se servir.
Primer, cal dir que el Keynesianisme va ser falsificat històricament als anys 60-70 del segle passat: grans despeses del govern només van implicar inflacions elevades, no pas taxes d'atur baixes (tot el contrari).
Però inclús avui dia es pot falsificar altra volta: un article molt interessant a http://www.wiwi.uni-frankfurt.de/professoren/wieland/volker/docs/Cwik_Wieland_EU_Stimulus_090722.pdf...
Continuar llegint...
12 de Novembre del 2009
Una pregunta que em fan sovint (i que jo també em faig a mi mateix) és: si tenim més d'un 19% d'atur, si no es venen pisos, si tot està tan malament ... com és que els preus dels pisos/cotxes/vaixells/... no baixen més?
És cert que hi ha hagut baixades, però un s'esperaria que amb una taxa d'atur tan alta, hi hagués major poder negociador dels (possibles) compradors, i menys dels venedors, portant a una ràpida baixada de preus.
Per a entendre què està passant, permeteu-me que faci una anàlisi de la situació econòmica actual a Espanya (que, desgraciadament o no, és el nostre marc econòmic):
Quan la crisi va començar, el Banc Central Europeu (ECB) va baixar el tipus rector agressivament fins l'1% actual. A més, han canviat les operacions de finançament usuals, deixant que siguin "a barra lliure" (sense límits de...
Continuar llegint...
07 de Novembre del 2009
Com va dir Margaret Thatcher:
El problema del socialisme és que eventualment la gent a la qual li puges els impostos, es queden sense diners.
Vull fer una analogia entre l'intervencionisme social i la crisi financera:
El sistema bancari funciona prenent risc de liquidesa (entre altres riscos): dóna diners a llarg plaç, i es finança a curt plaç. Degut que els interessos a llarg plaç són normalment més alts que els de curt plaç, el sistema bancari guanya diners amb la diferència dels tipus.
De la mateixa manera, molts inversors guanyen diners comprant actius il·líquids que donen un alt interès, i es financen a curt plaç a baix interès.
En principi, aquest procés està molt bé, mentre mantinguis suficient capital per si un dia hi ha pànic al mercat i et costa finançar-te a curt. Bona part de la crisi ha estat deguda a...
Continuar llegint...
02 de Novembre del 2009
El premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz ha suggerit en els últims dies que s'usi el concepte de Felicitat Nacional Bruta en comptes del PIB per a mesurar com de bé està anant la economia.
El problema amb aquest nou concepte és que és difícil de mesurar i de definir. Com mesurem la felicitat de les persones?
Però d'altra banda, el concepte té sentit, ja que el fet que els governs tinguin com a objectiu la millora del PIB té conseqüències socials clares, no necessàriament bones. Per exemple, com ja he comentat en un altre post, el PIB es pot descomposar en treball (quantes hores de feina hi posem com a país), capital (quantes "eines" posem per a fer la feina) i productivitat (com d'eficients som en unir treball i capital per a generar béns i serveis).
Una conseqüència òbvia d'intentar millorar el PIB és que els governs intentaran que...
Continuar llegint...
20 d'Octubre del 2009
El títol no és broma. He decidit que m'exilio, marxo a viure fora de Catalunya, per sempre més. El motiu immediat d'aquesta decisió és que he estat acomiadat de la feina que he vingut fent durant els últims cinc mesos, que va ser la raó per la qual vaig tornar a Catalunya després de vuit anys de recórrer el món. El motiu profund és que considero que Catalunya està malalta, profundament malalta, però no pel nacionalisme com pensa n'Aznar, sinó per l'immobilisme i l'ineficiència.
Anem a pams. Us vull explicar perquè penso així, i per a fer-ho, cal que posi en context la meva vida professional, i com les meves (positives) experiències professionals del passat m'han marcat i m'han fet ser com sóc.
La meva feina "de tota la vida" és la d'operador de borsa: analitzo els mercats macroeconòmics mundials,...
Continuar llegint...
18 d'Octubre del 2009
Acabo de tornar d'un viatge als Estats Units, que m'ha portat altra volta al meravellós Estat de Califòrnia. A part de fer una mica de turisme (recomano especialment la Highway 1, al sud de Carmel, si és possible amb un descapotable llogat) vaig anar a assistir a una conferència a la Universitat d'Stanford, ja que una associació d'estudis internacionals i històrics a la que pertanyo, WAIS, forma part d'aquesta universitat i es reunia de forma oficial la setmana passada. Allà vaig donar una xerrada sobre la situació de Catalunya dins d'Espanya (o versus Espanya, com vulgueu). Em van resultar molt interessants els comentaris que vaig rebre a posteriori.
Una idea que em va quedar clara és que ni tan sols entre gent altament educada, i especialment sensible respecte els assumptes internacionals, es coneix Catalunya. Uns quants ni tan sols n'havien sentit el nom. Molts només en coneixien Barcelona. Ningú...
Continuar llegint...
28 de Setembre del 2009
Ben aviat sortiran a les notícies els premis Nobel d'aquest any. No és que els donem, a casa nostra, gaire importància. Però és una notícia recurrent, cada any.
Allò que em sorprèn de debò és que aquest any tenim un candidat català amb possibilitats, en Juan Ignacio Cirac a Física, i ningú se n'ha fet ressò. Aviam, no hi ha candidats "oficials", però Reuters fa una bona feina analitzant possibles guanyadors del premi, i les seves conclusions (incloent a Cirac) les podeu trobar a http://www.reuters.com/article/scienceNews/idUKTRE58O2WX20090925
Em sembla indignant que parlem d'espies (i quina empresa seriosa no fa servir espies en el seu dia a dia, tant de competidors com de treballadors interns? Si's plau, no siguem beneits i babaus!), de Millets (i quants altres Millets no hi haurà a casa nostra? de fet, quants membres de la "societat civil...
Continuar llegint...
 |
|
| Nom: | |
| Jordi Molins Coronado | |
| Lloc: | |
| Veure el meu perfil | |
Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Estrelles llunyanes
Rss