|
|
07 de Febrer del 2009
De http://www.econlib.org/library/Enc/Unemployment.html
(...) Una altra causa de l'atur de llarga durada és la sindicació. Salaris alts deguts a negociació salarial per sindicats que excedeixen el preu de mercat probablement causaran acomiadaments en el sector sindicat de la economia. També, aquells que perden feines unionitzades d'alt salaris són reticents a acceptar feines de salaris baixos. Entre 1970 i 1985, un Estat amb una taxa de sindicació del 20%, aproximadament el promig pels 50 estats [dels Estats Units], va experimentar una taxa d'atur que va ser un 1.2% més alta que la mateixa taxa en un hipotètic estat sense sindicats.
Crec que els nostres polítics no llegeixen en Summers.
Aquest és un altre exemple de la "llei de les conseqüències indesitjades": pot tenir molt bona voluntat la idea dels sindicats, però a la pràctica, són un...
Continuar llegint...
06 de Febrer del 2009
Quan es pregunta: "què és millor, ensenyar a pescar o regalar peixos?" es respon, de manera gairebé automàtica: "ensenyar a pescar".
Sembla una resposta òbvia per a qualsevol persona amb un parell de dits de front.
Però quan hi ha por, les tornes canvien.
Vull parlar sobre els plans dels diferents governs del món occidental en relació amb la crisi creditícia que patim. Un parell de referències interessants són:
http://business.theatlantic.com/2009/02/an_interview_with_robert_barro.php
http://gregmankiw.blogspot.com/2009/02/my-preferred-fiscal-stimulus.html
La idea darrera tots dos articles, i especialment el primer, és la següent:
1. Hi ha dues possibles...
Continuar llegint...
04 de Febrer del 2009
Els catalans hem de passar a l'ofensiva. No ens podem quedar garratibats quan el nacionalisme espanyol ens ataca com ho fa. I el que cal és esperonar aquells catalans que no se senten "catalans". Aquells catalans que no parlen català i que voten partits polítics que afavoreixen que Catalunya tingui males infrastructures (per poca inversió) i un enorme dèficit fiscal.
La meva proposta és endagar una campanya publicitària agressiva, amb estil juvenil, amb humor, i amb títols de l'estil: "Ets massoquista?" o el més fort "Ets un traïdor?".
M'imagino un anunci mostrant un tipus sotmès a pràctiques massoquistes i després, apareix un altre tipus, i al fons es veu una infrastructura en mal estat (escoles, sanitat, RENFE, ...) i el tipus justificant-ho perquè amb aquests diners, s'ajuda a Madrid o a Andalusia. Potser amb estètica "Media...
Continuar llegint...
02 de Febrer del 2009
El de Wyoming a Intereconomia a El Intermedio:
L'epic fail de 2008:
02 de Febrer del 2009
La campanya de les últimes setmanes als autobusos de Barcelona i altres ciutats (i la contracampanya posterior) m'han fet reflexionar sobre la existència de Déu o no.
Abans de res, la meva pregunta és:
1. Seriosa
2. Espera una resposta concreta, "Sí" o "No"
3. Ha de ser basada en arguments "normals", del mateix tipus d'arguments que faríem servir per a respondre la pregunta "Existeix Ripoll?".
Comencem: jo mai he estat a Ripoll, però conec a gent que és d'allà (o diu que és d'allà), sempre la he sentit a anomenar per la televisió, i inclús n'he vist fotos. És clar que tot podria ser un muntatge. Podria ser que tot el món, excepte jo, volgués fer-me creure que Ripoll existeix, quan en realitat no existeix. I que m'han estat mentint continuament al respecte. Aquesta és una possibilitat, però...
Continuar llegint...
29 de Gener del 2009
Els partits que formen el Tripartit s'anomenen catalanistes. Probablement el cas més clar és ERC. Ara bé, és el catalanisme d'esquerres? Per a mi, la resposta és clarament "No". El catalanisme ha estat sempre allò que s'entén al món com a "liberal": llibertat d'empresa, llibertat per a l'individu. Dit d'una altra manera, de "dretes" en l'econòmic, d'"esquerres" en allò social i de llibertats individuals. O com diu en Xavier Sala i Martín, "l'Estat, ni a la butxaca ni a la bragueta".
Catalunya era comerciant, viatjant amb vaixell pertot arreu. Quan els castellans expoliaven Sudamèrica, nosaltres comerciàvem. En el fons, érem com els jueus: fent les feines que els poderosos no volien fer (perquè "embrutaven") es van fer rics.
La política d'esquerres és no-catalana. És simplement la...
Continuar llegint...
29 de Gener del 2009
Estem immersos en una crisi profunda, i una pregunta lògica és: quines mesures pot prendre un govern per a reduir els efectes negatius de la crisi i escurçar-ne la durada?
La resposta és: hi ha dos tipus de mesures possibles. Una és la política monetària, l'altra és la política fiscal.
La política monetària és en mans dels bancs centrals (que són organismes independents dels polítics, al menys a Europa, als Estats Units, menys). Els bancs centrals han fet el que han pogut: han baixat ràpidament els tipus a curt (però seguint el "costum" de cada institució: molt ràpidament als Estats Units, de manera moderada a Europa), han donat liquidesa permetent entregar inclús actius de crèdit per tal de rebre fons a curt plaç, i inclús estan parlant de fer "quantitative easing", és a...
Continuar llegint...
28 de Gener del 2009
La conclusió després de veure el president espanyol, en José Luis Zapatero, al programa 'Tengo una pregunta para usted', és que és una persona extremament àgil, tant a l'hora de no respondre les preguntes que li fan de manera directa com a l'hora d'aprofitar una imatge entendridora (quan es va apropar a la noia amb síndrome de Down just quan sonava la musiqueta que donava per finalitzat el programa, per a que tots els espectadors ho veiessin).
La impressió "emocional" d'en Zapatero és bona: sap parlar bé, esquiva molt bé les preguntes incòmodes i quan se li posa una situació difícil, sempre parla de donar més diners a aquest tema en concret. Té un esperit poc militarista, i la va encertar en el tema d'Iraq. En general, tot i que no el voto ni el votaré, i és per a mi un president d'un país aliè, el considero en l'apartat...
Continuar llegint...
25 de Gener del 2009
Els quatre nens morts a l'accident en un local annex del camp de beisbol de Sant Boi, durant la gran ventada d'aquests dies, ens hauria de fer reflexionar.
Argumentar que el dèficit fiscal és l'únic motiu de l'accident seria una falsedat. Ara bé, ignorar aquest factor també seria erroni. Recordem que el dèficit fiscal són aquells diners que els catalans paguen en impostos, que van a Madrid, i mai tornen. Si falten diners, aquests diners no es poden fer servir per a fer millors instal·lacions. Si falten diners, el promotor d'un local ha de decidir fer-ho amb materials de menys qualitat, que aguantaran pitjor grans accidents.
Tot això lliga amb el fet que tot i que a Catalunya no s'esperava la pitjor part del temporal (ho va ser a la cornisa cantàbrica), va rebre les pitjors conseqüències.
Caldria que la gent recordés aquestes coses, quan els votants del PSOE i del PP a...
Continuar llegint...
 |
|
| Nom: | |
| Jordi Molins Coronado | |
| Lloc: | |
| Veure el meu perfil | |
Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Estrelles llunyanes
Rss