15 de Novembre de 2010

Com posar preu a la qualitat?

Ahir vam anar a menjar a un restaurant de per aquí la vora: Kealys

El restaurant té fama per tot Irlanda del Nord de ser molt bó i especialitzar-se en peix (és al costat de la flota pesquera local) i feia temps que volíem anar. Apart que val molts diners de sopar, sempre estava ple.
Llavors van passar dos esdeveniments: l'amo va morir i la crisi econòmica va arribar. Des de la mort de l'amo que la dona i el fill s'encarreguen del local. Ara ja obren només els caps de setmana durant l'hivern i cada dia durant l'estiu com fan a molts llocs turístics.

Ara bé. Pel preu que cobren per un sopar, sembla que els preus no han baixat gaire i no puc comparar la qualitat del menjar d'abans amb la d'ara. Jo vaig quedar molt content amb el sopar que vaig prendre: un calamar arrebossat com pocs he provat i un salmó que es desfeia a la boca. M'imagino que un bon xef pot donar-li vida a l'ingredient més normalet; no cal fer filigranas amb ingredients estranys, només cal cuinar bé, molt bé.

Però llavors bé la questió del preu. Ja he dit que el sopar em va encantar, però pagar trenta euros em va semblar una mica massa. I això que vam escollir un menú per dues persones, que si escollim la carta puja a cent (si aneu sopareu molt bé però ho pagareu a preu d'or).

El preu, és qüestió de competència? Si ets l'únic restaurant a l'àrea, pots cobrar el que vulguis o hi ha alguna formula que tingui en compte tots els factors que entren en la experiència del sopar com ara el menjar, el servei, el local, l'ambient, situació...

Si tingués més cales hi aniria més sovint però encara em semblaria car. Pot ser que encara me'n recordi de com es pot menjar a Barcelona i el què es pot esperar per cent euros però em sembla que generalment a Irlanda, a l'hora d'avaluar un bon plat, semble que ens prenguin el pel.