21 de Gener de 2010

Un conte d'Orient dedicat a la inefable AENA

Llegeixo en una revista especialitzada del sector dels transports la següent notícia: “Emirates unirà diàriament Madrid i Dubai a partir del proper agost”. L’article, redactat a la capital catalana, relata que tot va començar a Barcelona. Ben curiós! Resulta que ara fa quatre anys, la companyia de bandera dels Emirats Àrabs Units, va decidir  operar dos vols setmanals de càrrega des de l’aeroport del Prat fins a Dubai. No cal ni dir que l’aterratge del primer avió va ser rebut amb la pompa habitual pels capitostos socialistes (els locals, els autonòmics i els amos de la cosa, els d’AENA) .

Uns anys després, la cosa anava tant bé que la companyia va doblar les freqüències, però ai las! Resulta que els nous vols varen ser encaminats, per la benefactora empresa pública titular dels aeroports, cap a Saragossa.  La cosa no va esverar gens als d’aquí que, confiaven que la companyia aèria compensaria la fugida amb l’establiment de vols comercials per a passatgers. Però els socialistes d’allà, els que manen a AENA són molt més espavilats i no varen parar fins aconseguir el seu objectiu final: des l’any passat, tots els vols de mercaderies es fan des de l’aeroport de la capital aragonesa, tant ben promocionat pel que fa a la càrrega, amb plena sintonia i col·laboració entre el ministeri de Foment i la Diputació General d’Aragó.

Aquest any, es culmina el deliciós compte oriental amb l’establiment dels vols regulars des de Madrid, naturalment. I, Barcelona, que havia iniciat els contactes amb la companyia, de la mà d’aquest invent anomenat Comitè de Noves Rutes Aèries, consistent en una “lleial” col·laboració entre les institucions catalanes – que paguen i treballen- i AENA – que es la rèmora- en surt completament burlada.

Convé parar atenció en aquest relat que, per desgràcia, no és un compte sinó la dura realitat, en aquests moments, de nova ensarronada dels espavilats governants socialistes de Madrid. Ells, ja compten que, els sempre disciplinats socialistes catalans, gallejaran una mica i, ben aviat, s’empassaran el que s’ordeni, des de Ferraz. Ben bé igual com s’han empassat l’altre compte, aquell del rodolí: “El formós traspàs de rodalies, sense trens, ni estacions, ni vies!”