18 d'Abril de 2012

Les trampes del pressupost de Rajoy

L’objectiu principal que havien de tenir els primers pressupostos generals del govern Rajoy era contribuir a generar confiança – país. La magnitud i sobretot de la credibilitat dels ajustaments han estat analitzades amb molta atenció per part de les autoritats europees i sobretot per aquells que – despectivament – anomenem els mercats, i que no son altres que els qui ens deixen els mils de milions d’euros que la hisenda pública espanyola necessita per anar tirant.

 El veredicte ha estat implacable. Suspens. I no podia ser de cap altra manera. Són una pressupostos tramposos i covards. M’explico amb xifres. La magnitud a quadrar era de l’ordre d’uns vint-i-sis mil milions d’Euros. El mecanisme aplicat pel govern ha consistit en ajustar gairebé al cinquanta per cent ingressos i despeses. Segons les pròpies dades del Ministeri d’Hisenda les mesures fiscals aplicades als ingressos sumen 12.000 milions, dels quals 5350 es recaptarien amb l’eliminació de desgravacions en l’impost de societats, 2500 amb el gravamen especial per la repatriació de diners i la resta amb el gravamen especial aplicat a l’IRPF. Un apunt curiós és que cap d’aquestes figures impositives deixa ni un euro a les hisendes autonòmiques.

I pel que fa a les despeses, la propaganda oficial les ven com un sever ajustament a les polítiques dels ministeris (del 16’9%). El que no explica es com els ministeris assoleixen aquesta reducció. La resposta es tant simple com indignant: davant d’un feble esforç en la reducció de la despesa pròpia, les grans magnituds de l’ajustament apareixen en les transferències a tercers: 1.500 milions perden les CCAA per les polítiques actives d’ocupació, 1200 les entitats que porten a terme la cooperació exterior, i també les Autonomies veuen com minven molt o fins i tot desapareixen les aportacions estatals destinades a polítiques socials com ara la dependència, la integració de la immigració, el transport públic, l’ensenyament i diverses polítiques d’atenció a la persona. I per reblar el clau, una disminució sense precedents dels fons de R I D, que afecten a tot el sector privat, universitari i consorciat amenaçant fins i tot la seva pervivència. I, simultàniament, cap esforç de ministeris com Presidència, el que menys baixa (3’7%) o de mesures com ara la disminució del sou dels funcionaris, el copagament...

Un tercer aspecte que no ha superat l’examen dels analistes exteriors, és el de la inversió pública en infraestructures. Continua la política  esborrajada de construcció d’obres públiques sense cap mena de rendibilitat. Troben diners per construir la línia AV de Galícia ( la dotació puja de 99 a 1030 milions d’Euros!!!) i en canvi retarden dos anys la resolució del tram en via única del Corredor de la Mediterrània, disminuint de 32 a 14 la dotació pressupostària corresponent.
 
Son, dons, uns pressupostes tramposos i ineficaços. Ens ho han detectat i per això s’han produït les pertorbacions en el cost de la deute, en la borsa i sobretot s’ha perdut confiança en un govern que no sembla capaç d’adoptar  mesures audaces, com ara les del president Mas.

No cal ni dir, que si analitzem els pressupostos des de l’òptica catalana, encara apareixen més i més greus elements per a qualificar-los amb un clar suspens. Aquesta, però, és una qüestió que es mereix una reflexió que va molt més enllà del simple exercici pressupostari i que és situa en el camp del cada vegada més inevitable xoc de trens.