04 de Maig de 2010

Intens soroll de Loapes

Avui està prevista la primera entrevista entre Rajoy i Zapatero, després de 18 mesos. I, no és pas que, en aquest llarg període, no hi haguessin motius perquè els líders dels dos partits estatals es trobessin. La greu situació de l’economia espanyola, tampoc sembla que sigui el desencadenant directe, ara. S’intueix que la crisi del Tribunal Constitucional hi té molt més a veure que no pas la recerca d’un ampli acord per fer front a la depressió econòmica. La resposta de les institucions catalanes a la votació del Tribunal Constitucional sobre la sentència de l’Estatut i el canvi de ponent, estarà ben present a la trobada. I no pas amb l’objectiu d’assolir, d’una vegada, l’imprescindible consens per la renovació dels magistrats, en mandat caducat, i per a les modificacions normatives per evitar el pronunciament de l’alt tribunal en una llei referendada per ciutadans, sinó, simplement, per fer una retòrica enèsima apel·lació al “respecte institucional”, i per anar preparant el terreny a una sentència greument restrictiva de l’Estatut. Cada dia, observo, més punts de coincidència entre socialistes i populars. Els projectes de llei enviats pel Govern, a les Corts, no s’estan de generar una continua i apreciable laminació de les competències autonòmiques. Tot pretext és vàlid. Fa dues setmanes, la transposició d’una directiva europea, sobre sistemes d’informació ambiental, unificava, a l’entorn de ‘l’Instituto Geográfico Nacional’, les competències de cartografia, amb la complicitat total de PSOE i del PP.

La tramitació de la nova Llei de Ports esdevé una autèntica loapa portuària on, uns i altres, dinamiten aquell model, pactat per CiU l’any 1998, que ha permès un notable nivell d’autonomia als nostres ports. El seguit de disposicions –lleis i reglaments- que contenen retallades autonòmiques, no té aturador. Ara, cal estar molt vigilants en relació a la modificació de la Llei de Caixes d’Estalvi on l’amenaça d’incompliment de l’Estat és molt gran.

Malgrat el clima de bronca, entre socialistes i populars, cada dia, sovintegen més els acords entre els autoqualificats “partidos de ámbito nacional” amb el denominador comú d’una visió restrictiva de l’Estat de les Autonomies i una falta de respecte de l’Estatut de Catalunya.

Als qui, des dels escons del Congrés i del Senat, hi intentem posar aturador, ens sorprèn la docilitat del socialisme català i la incapacitat del Govern de la Generalitat. Ambdós efectes sumats posen les coses molt més fàcils als qui estan treballant, intensament, en l’objectiu d’harmonitzar les competències autonòmiques: el soroll de continues i contundents LOAPES sectorials és, cada vegada, més intens a la capital de l’Estat.