09 de Juliol de 2010

El debat sobre l'Estat de l'Estat

Aquests dies de resposta cívica i política a la sentència del Tribunal Constitucional, són un bon moment per a proposar-los-hi que canviïn el nom del “Debate sobre el estado de la nación”. Estaria bé que fossin solidaris amb el clam de “SOM UNA NACIÓ” que milers i milers de catalans (que, ara per ara, som també ciutadans espanyols) per enèsima vegada faran sentir demà. I, encara que només fos per no confondre’s, no parlessin de la “nación”, sinó de l’Estat.

Sovint els ho recordo des de la tribuna del Congrés i des dels mitjans de comunicació de la capital del regne. La meva nació és i serà Catalunya. Cap altra. I, és evident que mitja dotzena de jutges caducats no tant sols no em canviaran a mi i a milers de catalans, aquesta convicció sinó que accentuaran allò que algú en va dir la creixent desafecció de Catalunya en relació a les institucions de l’Estat.

Que han de fer en Duran, en  Ridao o l’Herrera, en el debat. Parlar de la nostra nació, o parlar dels mil i uns problemes de l’Estat, que, per cert, tant ens afecten als catalans. I, l’Erkoreca només hauria de parlar del País Basc o també de l’Espanya institucional? I, quan els diputats socialistes catalans del PSOE facin el seu balanç (fora de l’hemicicle, és clar) es referiran a la nación de la ministra Chacón o a la nació que presideix el seu cap de files Montilla?

Crec que la fórmula de Debat sobre l’Estat de l’Estat ens estalviaria molts mal entesos. Que és un pel cacofònica? Té solució. I és ben matemàtica i senzilla: parlem del Debat sobre l’estat al quadrat...O, si som més de lletres, podem retre un petit homenatge als pares de la Constitució i fent una el·lipsi consensual, parlem del Debat de política general...

Ja ho veieu, amb bona voluntat tot es pot arreglar.
És clar que totes les facècies que han envoltat el nostre dissortat Estatut no semblen pas presagiar que de bona voluntat, en tinguin gaire. Ni uns ni altres. És bona voluntat l’engany ZP? Aquell que va començar amb la cèlebre frase “apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya” i ha acabat amb la seva deserció a l’hora de defensar-ne, ni que fos legalment, la seva integritat. És bona voluntat el recurs dels populars contra tots els articles rellevants de la Llei? O, és bona voluntat el permanent pressing de bona part de la intel·lectualitat espanyola contra tot el que és i vol continuar sent català.

Per a demostrar que nosaltres si que en tenim de bona voluntat, comencem per coses ben senzilletes... Com ara parlar clar i català a Catalunya i a Madrid!