25 de Juny de 2008

Compartir el desgovern? I ara!

Finalment el President Rodriguez Zapatero ha comparegut per explicar la seva visió de la situació actual de l’economia espanyola. Fidel a la seva trajectòria o potser esclau de les seves contradiccions, no ha estat capaç d’utilitzar la paraula CRISI. No serè jo qui expliqui el significat d’aquest mot. Ni qui doni alguna dotzena d’arguments per poder qualificar de severa crisi l’actual conjuntura econòmica.

Sembla com si els socialistes li hagin agafat gust a la tàctica d’amagar el cap sota l’ala i dissimular-ho tot plegat amb el llenguatge. El mes de maig ens varen obsequiar amb un ric vocabulari per no pronunciar la paraula transvasament, que fa quatre anys havien criminalitzat de manera tant irresponsable. Ara, el juny, li toca a l’economia: els invents lingüístics de la Moncloa son audaços però la dura realitat els fa explosionar l’un darrera l’altre: ni ajust suau, ni procés de desacceleració, ni pertorbació passatgera son qualificatius escaients per definir la situació. Es una crisi pura  i dura ho vulguin o no reconèixer.
 
De totes maneres si nomes fos una qüestió de llenguatge no estaríem tant preocupats. El problema es que es tracta d’un afer molt més perillós. Ni s’és capaç de fer una diagnosi ajustada de la realitat, ni tampoc es donen les respostes adients. En aquest context d’un Executiu que no assumeix les seves responsabilitats i que no governa, es fa encara més difícil atorgar-li cap mena de confiança i, per descomptat, establir-hi cap acord estable.

La posició responsable de CiU a Madrid, passa per parlar clar, per proposar mil u una mesures amb l’objectiu de fer front a la crisi i per reclamar als socialistes que  exerceixin la responsabilitat per la qual, tant sols fa quatre mesos, varen esser escollits. Ja sé que dir això cou. Però no em sembla forasenyat  dir que si alguna persona cerca aliances ha de donar mostres d’una mínima solvència. Si no la té, la resposta serà una  carbassa!