14 de Setembre de 2011

Un curs polític per plantar cara

El curs polític s'inicia en un clima molt tens a Catalunya. La reforma constitucional exprés impulsada per PSOE i PP –centralitzadora, de matriu neoliberal, orientada a limitar fortament les polítiques públiques i que ha deixat ben retratats el 25 tristos diputats del PSC i també Duran i Lleida– n'és, sens dubte, una de les causes principals. S'evidencia , un cop més, que l'Estat espanyol, amb una sobirania més teòrica que real en relació als mercats i els grans poders europeus, combina, paradoxalment, una impotència més que evident respecte l'exterior amb una actitud de pinxo de barri fronteres endins. La sentència del TSJC ha fet la resta. El nacionalisme espanyol, abillat en aquesta ocasió amb togues judicials, ha tingut sempre com ha objectiu el torpedinament del sistema d'immersió lingüística a les escoles i el model que situa la llengua catalana com a punt de partida per vertebrar la cohesió social.

Els comicis del 20N s'inscriuen, doncs, en un context en què es fa ben palès que Catalunya necessita superar d'una vegada un marc institucional espanyol que l'ofega i la constreny cada vegada més, ara, per a major escarni, amb la crisi econòmica com a gran coartada. Les renúncies de la classe política més instal·lada tenen un cost altíssim per a la gent del país: el centredreta catalanista, que governa amb la complicitat i l'aquiescència del PP, i l'esquerra federalista de sempre, amb un PSC patint una crisi d'identitat d'imprevisibles conseqüències, hauran d'ensenyar, si en són capaços. les seves cartes per al futur. L'independentisme democràtic d'esquerres, per la seva banda, fora de l'establishment i amb Esquerra com a referent principal, té l'obligació d'arribar-hi en les millors condicions possibles, amb propostes creïbles i adequades al moment i amb capacitat per plantar cara i atreure el sectors políticament més dinàmics i nacionalment coratjosos de la societat catalana.