e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

10 de Gener de 2013

La consecució de l'Estat català serà, en perspectiva històrica, un èxit de primera magnitud per a les classes populars catalanes, les principals beneficiades pel seu adveniment. No és cap casualitat, doncs, que l'Estat espanyol estigui mobilitzant tots els recursos al seu abast per tal de torpedinar l'avenç cap a la independència. I, en un altre pla, que els inevitables cercles de poder que, al Principat, s'han situat tradicionalment a redós del catalanisme conservador, estiguin movent cel i terra per fer-lo descarrilar. Tot plegat defineix una conjuntura apassionant, plena de perills i no exempta de contradiccions, que pot acabar significant un radical canvi d'hegemonies al si de la societat catalana.

Era essencial, des d'aquesta perspectiva, després de les eleccions del 25N, facilitar que els actors de la dreta catalanista més proclius a avançar cap a l'Estat propi poguessin articular un Govern compromès activament amb el procés cap a la plena sobirania nacional. No pas, naturalment, sense que l'independentisme democràtic d'esquerres els hagi forçat a imprimir un gir social en la seva gestió. Ni, menys encara, a partir de la suposició de tall idealista, que amb un acord entre dues forces polítiques n'hi ha prou per garantir la bona marxa d'un projecte que requereix suports parlamentaris i ciutadans d'un abast molt més ampli. I, amb tot, un Govern de la Generalitat amb un full de ruta fixat pel que fa a la construcció d'estructures d'Estat i la celebració de la consulta sobre la independència era una condició necessària -no pas suficient, és clar- per tal de continuar endavant. I això és que el que ha fet possible, amb humilitat, generositat i sense grans gesticulacions, Esquerra Republicana de Catalunya.

Les resta de les esquerres catalanes han de jugar, igualment, un paper de primer ordre en el camí a recórrer. Deixant de banda el PSC tenallat pel PSOE, mancat de lideratge i condemnat a restar com una andròmina residual si no reacciona ben aviat –, ICV i la CUP esdevenen essencials. El perill és la temptació, més palesa en el cas dels ecosocialistes que no pas en el de la CUP, de mantenir la crítica sistemàtica a CiU com si res de substancial no hagués succeït després de la massiva manifestació del darrer Onze de Setembre i els canvis al mapa polític provocats pels comicis del 25N. Cal confiar, amb tot, que la constatació cada cop més generalitzada que la permanència a Estat espanyol –amb les seves mesures d'escanyament financer de l'autogovern, a l'empara de l'austeritat imposada per la troica europea– condemna a la misèria les classes mitjanes i els sectors populars catalans, faci que el sentit de país primi sobre el partidisme i sigui possible establir vies de col·laboració i entesa que resultin fructíferes amb vista al futur immediat.

Ni l'Estat espanyol ni els poders fàctics de tota la vida que, de Barcelona estant, s'han aprofitat de la situació subalterna de la nació catalana, no han de poder esquerdar la lliure voluntat de la ciutadania..El vell ordre està morint mentre el nou món pugna per néixer. La independència comporta, abans que qualsevol altra cosa, una veritable revolució democràtica. Fem-la possible.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1248
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR