28 de Juny de 2010

Prou de tocar el violí, senyor Mas!

Els indicis que van apareixent sobre el finançament irregular de CDC a través de l'espessa xarxa teixida per Fèlix Millet al voltant del Palau de la Música són cada vegada més incontestables. Fins ara, Artur Mas i companyia s'han limitat a entonar la cançó enfadosa del victimisme. Segons el seu parer, el tractes de la Fundació Trias Fargas –ara rebatejada pietosament com a CatDem– han estat únicament de promoció de la cultura i les arts i no hi ha res més a dir. La resta és mala fe, manca de patriotisme i ganes de perjudicar les expectatives del catalanisme conservador amb vista les properes eleccions al Parlament. La línia argumental de CiU és cada cop més insostenible. O algú té el coratge d'assumir responsabilitats –potser Felip Puig?– i surt a donar una explicació dels fets a l'opinió pública o hi haurà qui acabarà prenent mal.

Catalunya pot viure aquesta setmana esdeveniments importants en relació al seu autogovern que demanaran fermesa i claredat d'idees per part de tothom. El Tribunal Constitucional ens situarà finalment, agradi o no, davant el mirall. I, si bé Esquerra clama en el desert des de fa temps denunciant el final de l'autonomisme, els altres partits fugen d'estudi a l'uníson i és neguen tossudament a esbossar un nou horitzó nacional.

El país necessita un centredreta catalanista creïble i a l'alçada del moment històric. I ho dic jo que mai no votaré una opció d'aquestes característiques. Tot apunta, però, que mentre no es faci net i es renunciï a les hipoteques i els compromisos adquirits des de fa un grapat d'anys a través dels usos i costums marca de la casa, CiU estarà inhabilitada per jugar un paper rellevant com a motor d'avenç nacional. A qui és més lleial Artur Mas: als ciutadans i les ciutadanes de Catalunya o als interessos particulars de les empreses que han finançat el seu partit?

Mulli's d'una vegada i, per dolorós que sigui, digui la veritat, senyor Mas. Ja n'hi ha prou de tocar el violí!