e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

02 d'Octubre de 2009

Millet. el senyor X i companyia

Ningú no dubta que la recent confessió de Fèlix Millet en relació als seus tripijocs a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música respon a un simple estratagema jurídic. A una operació molt ben muntada pels seus advocats per mirar de salvar-li la pell amb els mínims costos possibles. L’opinió pública, doncs, està psicològicament preparada des de fa dies per anar paint amb més o menys resignació les filtracions, interessades o no, que posen en evidència els múltiples delictes i malifetes que pot haver comès en realitat el personatge.

Amb tot, és evident que la irrupció directa de la política en el cas és un fet que molt poca gent preveia. No goso a pronunciar-me categòricament sobre la donació, l'any 2000, de 25 milions de les antigues pessetes (o de la meitat d’aquesta quantitat, tant se val) de Millet a una fundació vinculada a un extint partit de trista memòria. Fa de mal dir si es tracta del pagament de serveis prestats en el passat, d’un avançament a futur o de totes dues coses alhora. I, a tenor de l’actitud dels implicats, no seria d’estranyar que s’acabés imposant l’”omertà” i el tel de l’oblit caigui irremeiablement sobre aquest dubtós episodi de la nostra petita història recent.

El que sí que sabem és que Millet pot ser acusat amb justícia de les pitjors malvestats menys de la de ser independentista. En això no tinc cap dubte de la seva innocència. Costa d’entendre, doncs, quin motiu el devia portar a ajudar econòmicament un muntatge d’una companyia de comediants que, ja en aquells temps (quines coses!), malvivien de declamar, amb ardor i aires de princesa ofesa, que Esquerra Republicana de Catalunya havia comès no sé quins delictes de lesa pàtria. Segons asseguraven, les velles essències del parit de Macià i Companys havien estat traïdes i la direcció de l’època s’havia venut poc menys que a l’or de Moscou.

Des del meu punt de vista, però, el menys rellevant és la relació entre les dues persones implicades o la quantitat que es va pagar o deixar de pagar. El que de debò faria goig de conèixer és el nom i el càrrec orgànic o institucional de l’individu que, sabedor de les necessitats de l’un i les habilitats de l’altre, les va posar en contacte per a la realització d’un negoci tan profitós per a les parts: econòmic per a l’un, polític per als altres.

Si la identitat d’aquest algú, diguem-li ara senyor X, s’arribes a revelar mai, al catalanisme conservador li pujarien els colors a la cara. I el que és més important encara: els ciutadans i les ciutadanes d’aquest país podrien extreure algunes interessants conclusions sobre el nostre passat recent. I, amb una mica de sort, sospito que també sobre el nostre present més rabiosament immediat.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1369
7
Comentaris afegits 
Raimon Fillol (Sant Cugat del Vallès) 06-10-2009 - 10:10
Colom s'escriu amb C de Carretero. I de Ciu, està clar.
Salvador Molas (Barcelona) 05-10-2009 - 12:40
Reagrupament acabarà amb aquest règim socialista i depravat. Carretero ordena: nosaltres obeïm!
Mireio Dochs (Calella) 05-10-2009 - 12:33
En aquest pais pais Mireia tots els politics van amb el cul a l'aire, no t'has adonat?. Per cert, també tu.
Mireia Dachs (Calella) 05-10-2009 - 10:17
Quan els convergents es queden amb el cul a l'aire es posen nerviosos i surten amb excuses de mal pagador. Que heu fet al Palau de la Música, carallots? Doneu la cara d'una vegada. No us amageu vergonyosament com fins ara.
Eduarda (Vic) 04-10-2009 - 11:27
En un pais, amic Eduard, on governen ineptes , inutils i "esquerres" com les que formen el trist Trippy, és llógic que pasen aquestes coses,i tantes misèries com veiem cada dia a casa nostra i que els politics no eviten. I encara empijorarem, oi Teddy?
TORNAR