31 de Maig de 2010

Mas, Puig, Millet i companyia

El discurs que assaja la direcció de CiU en relació a les informacions sobre les milionàries aportacions econòmiques que Ferrovial va fer arribar, via Fèlix Millet, a la Fundació Trias Fargas –ara rebatejada pietosament com a CatDem– no va ni amb rodes. Si Artur Mas i Felip Puig es pensen que se’n sortiran fent-se la víctima i tocant el violí van ben errats d’osques. L’ombra del finançament il·legal a canvi de favors fàcilment imaginables, concedits pel Govern de l’època, plana damunt seu com una espasa de Dàmocles. I amb la música desafinada que interpreten no provoquen altra cosa que quedar més en evidència.

Mirar de fugir d’estudi posant els focus sobre l'afer Pretòria és una operació desesperada per confondre deliberadament l’opinió pública. Es tracta d’evadir responsabilitats tot escampant impúdicament el tots són iguals!, una cantarella miserable que reprodueixen acríticament els mitjans de comunicació afins. I no és que calgui deixar en l’oblit la trama pretoriana. Ben al contrari: si cal, fins i tot, a través d’una comissió parlamentària creada ad hoc. En qualsevol cas, però, res no indica que en aquesta sòrdida xarxa teixida entre un alcalde metropolità del PSC, quatre xoriços vinculats al gremi de l’especulació urbanística i un parell de prohoms del catalanisme conservador dedicats en cos i ànima al noble art de la intermediació, hi hagi res que condueixi al finançament il·legal de cap partit polític. Els pretorians són simples delinqüents comuns i han de ser tractats com a tals. La flaire que s’ensuma al Palau de la Música, en canvi, convida fonamentadament a sospitar tota una altra cosa.

CiU està en fals i ho sap. I no sé si, per evitar la vergonya pública, en farà prou engegant el ventilador. Com tampoc fent favors al PSOE com el de salvar la vida a un Zapatero en hores baixes facilitant-li l’aprovació de la retallada social més bèstia que s’ha vist en els darrers trenta anys. La seva cançó en temes de transparència democràtica i mans netes ja no se l’empassa ningú. Si no els sona la flauta, Mas, Puig, Millet i companyia suaran tinta amb la comissió d’investigació presidida pel diputat d’Esquerra Pere Vigo. Ja cal que es calcin.