22 de Novembre de 2010

És difícil fer-se una idea global del que ha estat el debat de candidats de TV3 a partir del que en diuen els mitjans de comunicació. Cadascun ha adoptat, a aquestes alçades, un biaix tan pronunciat que es podria arribar a pensar que no van presenciar un mateix esdeveniment televisiu. I, malgrat tot, més enllà del mullader posterior sobre el cara a cara entre Mas i Montilla –un soliloqui autonomista, al capdavall–, estic convençut que el més rellevant que s'hi va produir va ser l'oferta de Joan Puigcercós a Artur Mas per tal que aquest acceptés el concurs d'Esquerra per demanar conjuntament a Madrid el Concert Econòmic per a Catalunya. És cert que el cap de llista de CiU ha fugit d'estudi sense comprometre's a res. I, amb tot, la prevenció que sembla tenir en relació al referèndum sobre la independència que proposa Esquerra és ben reveladora de l'estratègia que amaga.

Catalunya és en una cruïlla històrica i necessita albirar un nou horitzó nacional. Mas, prou que ho intuïm, no està per aventures i utilitza la proposta del Concert com a mera munició electoral. Puigcercós, en canvi, s'ha valgut del debat per concretar una iniciativa il·lusionant i en clau de país que requereix, això sí, dosis importants de coratge patriòtic per tirar endavant. CiU, doncs, té l'obligació d'aclarir si el fet de no haver anat al notari, en aquesta ocasió, per garantir que no s'entendrà amb el PP, té alguna cosa a veure amb la seva negativa a valorar la mà estesa d'Esquerra.I, que ningú no s'enganyi, aquí, el silenci, és un indici claríssim de culpabilitat.