e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

15 de Juny de 2010

'Laportisme' sense Laporta?

L'etapa de Joan Laporta com a president del Barça serà recordada com una de les més brillants de la història del club. I no només per uns èxits esportius sense parió. Penso, sobretot, en qüestions que han fet que, després d'un munt d'anys de vergonyosa indigència, el FC Barcelona hagi actuat, amb normalitat i sense complexos, com una entitat veritablement de país: assumint activament la seva dimensió nacional catalana arreu del món, implicant-se solidàriament amb diverses iniciatives ciutadanes i menant una lluita valenta i sense quarter contra la violència a l'estadi.

Per això sobta que, amb tots aquests mèrits acumulats, el llegat de Laporta s'hagi desfet com un terròs de sucre en les recents eleccions a Can Barça. No tinc prou coneixement sobre l'assumpte però, sigui com sigui, a nivell de gestió del capital humà em sembla un cas digne d'estudi a ESADE o a qualsevol altra escola de negocis del món mundial. Sospito, això sí, que algun dels obscurs peixos grossos que s'han associat a l'alta direcció del club en els darrers temps amb un històric full de serveis al catalanisme conservador que no destaca precisament per la transparència ha contribuït poderosament a aquest amarg desenllaç.

Les eleccions de 2003 que van conduir Laporta a la presidència del Barça van estar envoltades d'un halo d'il·lusió col·lectiva, molt més enllà de l'estricta massa social blaugrana. Eren temps de renovació i de voluntat transformadora en esferes ben diverses de la vida del país. Un esperit que, en el pla estrictament polític, Esquerra va saber encarnar com ningú. Ara, set anys després, l'elecció de Sandro Rossell s'ha produït en un clima ben diferent. Els problemes, les expectatives i els horitzons dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya són uns altres; i, pel que sembla, el nou president de l'entitat respon prou fidelment a una conjuntura que, més enllà de l'esport, no mou precisament a l'entusiasme. ¿Es podia esperar una altra cosa d'una Catalunya en la qual n'hi ha que tenen les penques d'identificar el canvi amb el retorn al Govern dels de sempre, amb l'ambició nacional habitual i uns usos i costums que no s'han regenerat –veieu el Cas Ferrovial-Millet-Fundació Trias Fargas– malgrat els anys a l'oposició?

No hi ha hagut laportisme sense en Laporta, certament. Ho constato sense cap alegria.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1377
1
Comentaris afegits 
manel (Molins de Rei) 20-06-2010 - 21:46
Ridicul el article, de Laporta a Millet un cas digne d'estudi de ESADE, vosaltres podreu agafar lliçons, de Independencia al 2003 a que ara ? amb la mateixa canço, tambe podries afegir el cas Hotel a Barcelona al teu article, pero clar... ara no toca oi ¿
TORNAR