e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

07 de Maig de 2014

 

La doble moral és un dels trets tradicionalment més definitoris de l'exercici del poder. Des de temps immemorials, i molt en particular a partir del sorgiment de la moderna esfera pública, els dominadors s'han esforçat a torturar el llenguatge, pervertir els conceptes i mirar d'ocultar, al capdavall, la naturalesa de la seva dominació. D'exemples històrics en trobaríem un munt: des del colonialisme com a desinteressada protecció dels pobles pendents de civilitzar a la justificació de les dictadures militars com una resposta defensiva a hipotètiques conspiracions de la subversió internacional. No és cap novetat, doncs, que els que malden pel progrés social i l'aprofundiment democràtic siguin titllats, tot sovint, d'enemics de la societat oberta. O, fins i tot, de coses encara pitjors.

El nou context català ha descol·locat les elits de poder, polítiques, econòmiques i mediàtiques. I això ha succeït tant a Madrid com a Barcelona. Els que han gaudit durant una pila d'anys de còmodes posicions a les institucions, han bastit un discurs tendent a ocultar les línies vermelles que han fet impossible una democràcia de qualitat des de la transició postfranquista ençà i han edulcorat la naturalesa autoritària de la relació de l'Estat amb Catalunya viuen, ara, en un desconcert creixent. És normal, no ens n'hem pas d'escandalitzar. Però n'hem de prendre nota, això sí.

La nova menestalia que protagonitza el procés cap a la independència de Catalunya, diversa, organitzada i decidida a construir un Nou País, fonamenta bona part de la seva credibilitat en la contrastada capacitat d'articular la seva proposta política d'una manera amable, raonada i, quan convé, fins i tot festiva i desenfadada. La seva, si es vol, és una ingenuïtat calculada, gens naïf. Trencar aquesta realitat, sòlida i indiscutible, per imposar un relat de bons i dolents, pensament únic i violència més o menys soterrada constitueix, en conseqüència, un objectiu fonamental dels que volen que res no canviï.

Barrem el pas, doncs, a la construcció social de la crispació. I fem-ho, a més, a la catalana: amb fermesa i amb un ample somriure als llavis. 

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
872
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR