e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

20 de Juny de 2011

El moviment dels Indignats, nascut a partir de l'acampada a la plaça Catalunya de Barcelona immediatament abans de les darreres eleccions municipals, ha sacsejat la vida política catalana durant les darreres setmanes. Es tracta d'un moviment plural, amb escassa musculatura organitzativa i lideratges variables i no plenament consolidats que, amb tot, ha sabut aglutinar malestars diversos que fins ara no s'havien canalitzat per altres vies.

Encara és d'hora per pronunciar-se categòricament sobre l'evolució que pot seguir el moviment. És evident que la maldestra actuació policial ordenada pel conseller Felip Puig, poc abans de la final de Wembley, va provocar una enorme onada de simpatia i solidaritat cap als acampats, injustament agredits. Com també ho és que el miop i infantil intent de bloquejar barroerament l'activitat del Parlament de Catalunya ha posat en risc la seva mateixa continuïtat. La manifestació de diumenge, en qualsevol cas, ha palesat que, si es fan bé les coses, les reivindicacions dels Indignats són capaces de congriar un important suport ciutadà.

Els Indignats oscil·len entre una plataforma programàtica diguem-ne reformista que, en bona part, està recollida en els programes de diverses formacions de caràcter progressista singularment d'Esquerra, pel que fa a drets socials i a la democratització del sistema electoral i institucional i una perillosa pulsió cap a l'antipolítica més nihilista i destructiva. Si el desenvolupament del primer escenari pot donar lloc a sinergies interessants i prou enriquidores des del punt de vista col·lectiu, el segon només condueix a un populisme eixorc i amb serrells reaccionaris que, no ens enganyem, a la pràctica fa el joc a l'estratègia del Govern dels millors i les seves retallades socials.

L'aprofundiment en les demandes dels indignats els conduirà, així ho espero, a una maduració progressiva del moviment, El camí de l'antipolítica retòrica, en canvi, els garantirà èxits mediàtics puntuals però, en canvi, els condemnarà a restar en un estadi infantil i residual. L'independentisme democràtic d'esquerres ha de ser sensible a tot plegat i ha d'afavorir, sense interferències absurdes i en la mesura de les seves possibilitats, que la indignació popular arribi a les institucions i contribueixi a l'avenç cap a la justícia social i la plena sobirania nacional.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1326
1
Comentaris afegits 
Raimon Soler (Vilafranca del Penedès) 22-06-2011 - 15:12
Completament d'acord, Eduard. Al meu entendre, el "moviment" dels indignats és més l'expressió d'un sentiment que tenim amples capes de la població, que una cosa organitzada.
TORNAR