e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

03 de Desembre de 2012

Fora depressions, ara la consulta

Els resultats electorals del 25N situen la política catalana en un punt paradoxal. D'una banda, els partidaris de disposar d'un Estat propi són majoria al Parlament (74 diputats); i si hi afegim els favorables a exercir sense traves el dret a decidir (87 diputats), aquesta majoria es fa, fins i tot, més incontestable. Al seu davant, els 28 diputats que adhereixen sense fissures a un espanyolisme militant són, encara que hi barregéssim indistintament els 20 parlamentaris federalistes del PSC, clarament minoritaris. Tot plegat, a més, amb una participació de gairebé el 70 per cent, una dada que legitima plenament el caràcter neoconstituent dels comicis. De l'altra, però, s'ha trencat en mil bocins el miratge bastit interessadament per la dreta catalanista en el sentit que el procés cap a la plena sobirania nacional seria poc més que una passejada monocolor, rere els passos d'un President providencial. I n'hi ha que, amb l'excusa infantil de la depressió postelectoral, engegarien a rodar, per un trist escrúpol partidista, un procés tot just iniciat.

La Catalunya real s'ha revelat força més complexa del que suposaven els spin doctors que van fabricar el relat de CiU amb posterioritat al darrer Onze de Setembre. I és que el creixement de la voluntat independentista s'ha demostrat plenament compatible amb una ferma preocupació pel manteniment dels elements essencials de l'Estat del benestar i amb la reivindicació que no és just que el pes de la crisi recaigui a les espatlles de les classes mitjanes i els sectors populars. La política antisocial del primer Govern d'Artur Mas no ha sortit indemne de la contesa.

Es tracta, doncs, que la majoria sobiranista present al Parlament actuï amb decisió i sense que li tremoli el pols. Cal avançar decididament cap a la consulta democràtica sobre la independència. I cal fer-ho, a més, amb realisme i prou consciència de les limitacions del marc institucional vigent, imprimint fins allà on es pugui un gir social a les polítiques del proper Govern. Seria un error imperdonable que la frustració de la dreta catalanista pel fet que la seva arcàdia electoral no s'ha fet realitat s'encomanés al conjunt dels que desitgen l'Estat propi. I, mal m'està el dir-ho, l'Esquerra Republicana d'Oriol Junqueras, dialogant, responsable i conscient de la transcendència del moment històric, és el millor antídot per caminar en la direcció que més convé al país.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1167
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR