19 d'Abril de 2010

Espanya, democràcia 'low cost'

Les mancances del sistema polític i institucional espanyol no vénen d’ara. Per a trobar-ne l’origen ens hauríem de remuntar a l’etapa de la transició postfranquista i assenyalar una sèrie de coses que, a aquestes alçades, no tinc cap dubte que la gent d’ordre no consideraria de bon to recordar en gaire detall.

El paperot del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut, ja prou retallat gràcies al pacte Mas-Zapatero, deixa ben palès, en qualsevol cas, els clarobscurs d’un sistema que permet passar-se per l’entrecuix, amb total impunitat, el que ha estat aprovat prèviament en referèndum per part de la ciutadania de Catalunya. I això, sigui dit de passada, redueix a mera anècdota que aquest alt tribunal estigui format per més o menys magistrats nomenats pel PSOE o el PP.

I aquest dies, amb la sentència del Cas Egunkaria encara calenta, apareix també, en tota la seva misèria, el rerefons d’arrel totalitària que amara la cultura antiterrorista orquestrada, des de fa una pila d’anys, pel PSOE i el PP, en perfecta connivència amb el poder judicial i les forces de seguretat de l’Estat. I tot plegat, no ho oblidéssim pas, amb la complicitat d’una CiU, covarda i pusil·lànime, que no va tenir cap escrúpol de consciència per votar favorablement la nefasta i antidemocràtica Llei de partits.

L’Estat espanyol, doncs, no sembla capaç de superar la seva trista condició de ser una democràcia de baixa intensitat, una mena de low cost lamentable. Diumenge vinent, en la tercera onada de les consultes sobre la independència, els catalans i les catalanes tindrem una nova oportunitat de revoltar-nos-hi civilment fent sentir la nostra veu.