09 d'Abril de 2010

És la sobirania, estúpids!

La convocatòria del plenari del Tribunal Constitucional per debatre un nou –i potser definitiu– esborrany de sentència sobre l’Estatut posa a tothom davant el mirall. Si els magistrats no arriben a un acord és molt dubtós que se’n sàpiga res més abans de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Si n’hi ha, però, un nou i poderós vector polític irromprà irremissiblement en la percepció de l’opinió pública i, lògicament, condicionarà els moviments dels diferents partits.

No val la pena, a priori, fer-se gaires il·lusions sobre el posicionament que adoptaran les dues grans forces del país: el PSC –i, de retruc, la seva versió en roig, verd i violeta– farà mans i mànigues per evitar una topada amb l’Estat que va contra el seu ADN ideològic; i CiU exclamarà farisaicament mecatxis, mecatxis! per, seguidament, continuar exigint, com si res no hagués succeït, la convocatòria immediata d’eleccions anticipades. Tot plegat, a més, que ningú no en dubti, amb el suport entusiasta de la gent de ploma que escriu –per a plaer dels uns, dels altres o de tots dos alhora–, en els diaris amb més senyoriu de Barcelona.

Només Esquerra està en condicions de plantar cara, dir les coses pel seu nom i mirar d'arrossegar –de grat o per força– els partits de tradició democràtica i catalanista a una resposta unitària i de caràcter nacional. Més enllà del misèrrim Estatut retallat per Mas i Zapatero en el qual, a hores d’ara, ningú ja no creu, el que està en qüestió és el respecte a la veu de la ciutadania de Catalunya per part de l’Estat espanyol. I això, molt per damunt de la hipocresia, la pusil·lanimitat i els càlculs de baixa volada de la sociovergència política i mediàtica, és el que compta de veritat.

És la sobirania, estúpids!