e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

29 de Juliol de 2015

 

Els processos històrics són complexos. No sé si va ser Gramsci qui ho va deixar escrit però, sigui com sigui, sempre m'ha agradat d'imaginar-m'ho. I, sens dubte, la configuració de la llista de Junts pel Sí amb vista a les eleccions del 27S confirma plenament aquesta sentència, que si no és gramsciana mereixeria ser-ho. Al final, en el marc de la revolució democràtica que sacseja Catalunya des de fa tres anys, la candidatura que s'ha confegit constitueix una fotografia bastant aproximada de l'estat actual de l'estira-i-arronsa per a l'hegemonia al si del catalanisme. I això, al capdavall, agradi més, agradi menys, no pot constituir una dificultat de comprensió insuperable per a tots aquells que, a l'hora de pensar la política, hem apel·lat històricament, almenys en primera instància, al principi de realitat.

La presència de Raül Romeva i d'un bon nombre de persones procedents de diverses formacions d'esquerra i el món sindical garanteix que Junts pel sí serà una proposta competitiva a l'hora de connectar amb els anhels de plena sobirania nacional i de canvi social que emanen, de manera molt majoritària, de la ciutadania. És cert que compartir la llista amb la dreta catalanista facilitarà el discurs dels qui no entenen el 27S com altra cosa que un simple plebiscit sobre la figura d'Artur Mas. I, amb tot, però, la primor conceptual d'aquest tipus de plantejaments es fa palesa de seguida en comprovar que, més enllà de la negativitat epidèrmica en relació a l'univers convergent, no hi ha cap possibilitat d'articular una opció transformadora mínimament creïble si, en paral·lel, no es traça una estratègia per a superar la situació de subordinació nacional que pateix Catalunya. Mai no es podran impulsar polítiques socials ambicioses amb els instruments i l'ofec financer tan fatalment característics d'una autonomia de règim comú.

La gent d'Esquerra Republicana hem proclamat en reiterades ocasions que, després del 27S, la constitució d'un Govern d'unitat per abordar amb garanties la transició cap a la independència és un element essencial. I, des d'aquest punt de vista, ens sona una mica exòtica la picabaralla de baixa volada sobre la persona que ha d'ocupar la presidència de la Generalitat. No oblidéssim pas que la controvèrsia sobre les tres llistes o les diverses variants de candidatura transversal es va centrar en la seva hipotètica eficàcia amb vista a l'obtenció de vots i escons, no pas en la discussió sobre qui havia de ser al capdavant de l'executiu. El què, en aquest cas, té molta més rellevància que el qui. I el què és un full de ruta de ruptura amb l'Estat força més proper a l'idioma que ha emprat tradicionalment l'esquerra independentista que no pas al que la dreta catalanista ha après a balbucejar, fa quatre dies, a empentes i rodolons.

Ens trobem a menys de dos mesos del 27S. Ara toca remar, remar i remar per assolir un resultat que ens permeti obtenir el mandat democràtic que vam pretendre aconseguir amb la consulta del 9N. Els independentistes d'esquerres hem fet tots els papers de l'auca per a arribar fins aquí; alguns, prou que ho sabem, de no particularment agraïts. No defallim, doncs. Ens aproximem a una fase en la qual el conflicte institucional amb l'Estat s'aguditzarà definitivament i, a tenor del que ha succeït fins avui, només amb el nostre concurs serà possible mantenir el rumb i obtenir la victòria. Ara és l'hora!

 

 

 

 

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
545
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR