18 de Desembre de 2009

'Egunkaria', Ferran i la societat oberta

El judici a l'Audiència Nacional, set anys després de la clausura del diari, dels principals responsables d’Egunkaria és una mostra fefaent de la baixa qualitat de la democràcia espanyola. Aquests dies hem hagut de tornar a recordar, gràcies als testimonis dels encausats, les tortures a les quals va ser sotmès el seu director a mans de la Guàrdia Civil i la manca de base legal de les acusacions. Ja veurem si les dues agrupacions d’extrema dreta que instiguen el procés –una de les quals, l'Associació de Víctimes del Terrorisme, compta amb generosíssims ajuts oficials per part de l’Estat– se surten amb la seva. En qualsevol cas, el mal ja està fet: un diari basc ha vist segada la seva trajectòria a partir d’una actuació d’arrel totalitària.

La llibertat d’expressió és un bé a preservar. I no només a Euskal Herria. Fa uns dies, per exemple, l’ínclit diputat del PSC Joan Ferran acusava TV3 de “fabricar un país” que no respon al conte de la lletera de l’autonomia feliç. Una enganyifa que reciten a l’uníson, des de fa més de trenta anys, tant convergents com socialistes. I ho feia, en seu parlamentària, poques hores abans de l’inici de les consultes populars sobre la independència. Amb aquesta maniobra tan matussera pretenia –qui ho dubta!– condicionar el tractament d’aquesta rellevant iniciativa ciutadana.

El cas és que Ferran no es va sortir amb la seva i la cobertura de les consultes per part dels espais informatius de Televisió de Catalunya va respondre a criteris estrictament periodístics. És enormement saludable que la seva directora, Mònica Terribas, s’hagi resistit a la pressions i hagi fet gala, una vegada més, d’un coratge professional remarcable.

Els enemics de la societat oberta mai no descansen. Estic convençut que els responsables de Televisió de Catalunya sofriran atacs, públics o soterrats, pel seguiment informatiu de les consultes populars. Estiguem alerta, doncs. No els ho posem fàcil.