10 de Maig de 2010

Duran, terrícola o 'visitant'?

Catalunya viu un dels períodes polítics més complexos de la seva història recent. La via autonomista ha quedat segada definitivament i, a hores d’ara, només resta per saber si el tret de gràcia a l’Estatut anirà a càrrec del sector conservador o del progressista del Tribunal Constitucional.

El debat se centra a saber quines alternatives de futur se li plantegen a la ciutadania. Esquerra aposta per fer un pas endavant sense vacilacions, amb l’avenç cap a l’exercici del dret a decidir com a principal aposta estratègica. El bloc autonomista –per usar la terminologia que es gastava fa anys– es resisteix com pot a encarar la realitat i opta, de moment, per tímides operacions cosmètiques condemnades a naufragar en poc temps. Està vist que, a hores d’ara, ni Mas ni Montilla tenen cap desig d’agafar el toro per les banyes i dir les coses pel seu nom.

En un context com el descrit, a Josep Antoni Duran i Lleida no se li ha ocorregut altra cosa que despenjar-se amb una insòlita proposta, en clau exclusivament espanyola, de moció de censura contra l'executiu de Zapatero. Tot plegat, pel que sembla, amb la intenció de crear un govern de concentració –no goso demanar si nacional espanyol o no– amb l’objectiu de combatre la crisi i convocar unes noves eleccions. Es tracta d’una fugida d’estudi fenomenal que deixa ben paleses l’egolatria del personatge –aquest home vol ser ministre, peti qui peti– i la seva dificultat per distingir entre el marc estatal i el català, del qual es reclama sobre el paper.

La proposta del dirigent democratacristià no és d’aquest món. I, en qualsevol cas, prescindeix absolutament de la situació present de Catalunya i del futur del seu autogovern. No sóc gaire aficionat als serials televisius de ciència-ficció però, amb tot, em balla pel cap una pregunta que no em resisteixo a formular per escrit: en Duran, és terrícola o és visitant?