27 de Setembre de 2010

Debat Montilla-Mas: monòleg autonomista!

L'anunci del cara a cara televisiu entre José Montilla i Artur Mas s'ha venut com un al·licient inesperat amb vista a la propera campanya electoral. Més enllà de constatar la desesperació dels estrategs del PSC, que fa quatre anys van defugir amb displicència el cos a cos amb CiU i ara, en canvi, el busquen amb fruïció, no crec gens que un monòleg autonomista d'aquestes característiques aporti res de substancial a la política catalana.

Després de l'ensulsiada definitiva del procés estatutari amb la sentència del Tribunal Constitucional, Montilla i Mas estan protagonitzant un espectacle gens edificant des d'un punt de vista democràtic: escamotegen a l'opinió pública el debat que exigeix el moment històric i aposten per objectius de traçat dubtosíssim els quals, a més, no saben explicar ben bé com assolir. El primer s'inclina per un complex desenvolupament post mortem de l'Estatut de la mà de l'amic Zapatero i el segon, sense renunciar explícitament a la proposta del PSC, defensa el Concert Econòmic, una sortida que l'Estat espanyol mai no estarà en disposició de concedir en el pla polític i financer.

El cara a cara Montilla-Mas és un frau lamentable que, malauradament, veig a venir que comptarà amb tota mena de complicitats per part de l'amplíssima cohort mediàtica que dedica a diari tota mena de llagoteries a la sociovergència. L'un i l'altre acaten la Constitució espanyola i ara per ara són, per activa o per passiva, plenament autonomistes. En realitat, l'únic que podria animar el debat és la incorporació al mateix del candidat de l'independentisme democràtic d'esquerres, Joan Puigcercós, que constitueix l'alternativa més creïble a la vella Catalunya, en blanc i negre i nacionalment sotmesa, que representen a l'uníson el candidat socialista i el del catalanisme conservador.